27.6.11

Darrere el vidre

Aquest migdia feia una lleugera sobretaula i llegia una mica de poesia.

Mig a l'atzar, he arribat a un lloc conegut, estimat i enyorat.

Darrere el vidre

Darrere el vidre veig
com de sobte s'imposa
el gotejar incessant
de la pluja damunt
les rajoles vermelles
de la terrassa immersa
en un silenci gris.

...

Feliu Formosa

No cal dir res més, oi?

Dues reflexions

Dues reflexions sobre la democràcia, un dia de bon matí de la setmana passada.

Arribo a la feina i, encara no he obert l'ordinador, quan el cap d'un servei proper al meu, m'exposa un parell de les seves reflexions matinals.

1. Es veu que la nova presidenta de Castilla La Mancha, M. Dolores de Cospedal, em sembla que es diu, ha decidit, vist el panorama, ha decidit fer unes quantes retallades d'entrada. Entre les retallades en qüestió, i sempre segons el meu informant, l'eliminació de la figura del defensor de Poble de la seva Comunitat. Tot és discutible, oi? Segurament, les seves competències es deuen poder redistribuir entre d'altres òrgans de la mateixa Administració, o passar-les a la de l'Estat, o a les locals, etc. Cap problema. Ara, quedi clar el missatge segons aquest meu company: si la nostra democràcia no és gaire transparaent, ara encara ho serà menys i, si tens queixes de l'Adminsitracióde a la teva Comunitat, te les menges amb patates. Aixó avancem cap a la (seva) transparència!

2. Una segona reflexió. Ara que diuen que s'està posant de moda l'extansió dels MIRs (heu sentit a dir que el Rubalcaba proposa pensar si els mestres han de passar una mena de MIR abans d'exercir?), per què no es fa passar un MIR als nous càrrecs electes? La idea no és tant examinar-los, com que s'estiguin en contacte amb la seva feina quotidiana una temporada abans d'exercir ell(e)s solet(e)s. Un altre company de feina el va fer reflexionar sobre aquesta idea. Si la democràcies ha de garantir que tothom pugui exercir càrrecs, com podem posar-hi trabes? La resposta està bé, però segurament parlem de nivells de conversa/reflexió diferents. Per cert, qui ensenyaria? I a què? Perquè, per exemple, a escoltar i a parlar amb la ciutadania...

Apa, vaig a cuidar de la descendècnia, que avui m'he demanat festa.

19.6.11

12è aniversari

No he pogut parar a rumiar-hi.

Ara fa un parell de dies vaig tornar a passar per una d'aquelles cites del calendari d'entre el mes d'abril i el mes de juny que han estat importants a la meva vida, però aquest cop ni tan sols he pogut dedicar una estona a pensar-hi.

La conclusió em sembla òbvia: endavant, i per avall, colloni.

De fet, ara que me n'adono, el temps que hi hauré dedicat és el que es triga en escriure i penjar aques ridícul post.    

8.6.11

D'alló del canvi

Avui, segons la meva agenda de paper, es veu que és Sant Heracli.

No ho sé. No el tinc gaire controlat jo el santoral.

Però quan aquest matí m'hi he fixat, el poc pensament que em queda se n'ha anat cap a Heràclit, el grec.

D'un a l'altre personatge hi deu haver 1000 anys de diferència, més o menys. Tampoc té gaire importància, crec.

La cosa és que he rememorat allò del canvi d'Heràclit: que un no es pot banyar dos cops en la mateixa aigua, per dir-ho en senzill; és a dir, que les coses estan en canvi de forma permanent.

I he pensat en aquest blog i en el poquet que canvia, tant a nivell d'entrades (posts), com a nivell de pensaments/sentiments que hi ha expressats.

No res. Que tot canvia, però també hi ha coses que continuen igual. 

Vés-ho a entendre.