Aquest migdia feia una lleugera sobretaula i llegia una mica de poesia.
Mig a l'atzar, he arribat a un lloc conegut, estimat i enyorat.
Darrere el vidre
Darrere el vidre veig
com de sobte s'imposa
el gotejar incessant
de la pluja damunt
les rajoles vermelles
de la terrassa immersa
en un silenci gris.
...
Feliu Formosa
No cal dir res més, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No hase falta desir nada més
;)
Esmuaquis.
Publica un comentari a l'entrada