Revisava, un cop més, part de la literatura infantil que tenim a casa amb la descendència i vam anar a parar, un cop més, també, als "Músics de Bremen" i, especialment, a aquella frase que no sé si he esmentat alguna altre cop aquí mateix que diu: "Però, què en treuràs fer el ploricó? Vine amb nosaltres a Bremen!".
Una frase que em remet a una altra de les que més m'agraden de la literatura universal (crec que e´s de Jaume Cabré): "Jo vull ser noruec perquè estimo l'Eloïsa, i punt".
Hi ha frases que no cal comentar gaire més perquè em sembla que s'entenen prou bé, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Diuen que és de Santa Teresa, diuen que de Sant Joan de la Creu, però tant és, perquè al cap i al a fi, eren amics.
La frase és aquesta: "Si té solució, per què et preocupes? i si no té solució, per què et preocupes?"
Bona, no?
No cal fer el ploricó, vens a Bremen?
Doncs no coneixia la d'en Jaume Cabré i la trobo deliciosa. I...l'i punt la fa encara més clara. I punt.
Publica un comentari a l'entrada