27.11.07

Una mica de tot i de res

Us estalviaré detalls escabrosos de l'anàlisi regressiu de significació de la ideologia i la utopia amb el que estic embolicat per passar a les coses que realment importen:

- El grandolàs de casa ha comunicat avui a la seva mare que tenia, ell, el cap massa ple de coses i que n'havia de treure unes quantes. No m'extranya. Ahir al vespre, per exemple, mentre jo repetia ad infinitum la necessitat de fer un pipí abans d'anar a dormir (Albert Pla dixit), ell s'anava mirant la tassa del wàter com si totes les respostes de l'existència fossin allí dins. Vam trigar a anar a dormir...

- Ueps, aquest matí he dut la progènie a l'escola. En el moment d'obrir la porta d'accés a les aules d'Educació Infantil, hi havia 39 femelles (mares, àvies i alguna cangur) i tres mascles, pares, despistats...

- Diguem que, aquest cap de setmana, em va arribar una petita herència en forma de CDs. Entre d'altres, i perquè us en feu una idea, hi ha CDs de Paco Ibañez, Ovidi Montllor, Atahualpa Yupanqui, Chabela Vargas, Maria del Mar Bonet i alguns títols de música clàssica. No cal que digui que eren de la meva mare.

- Una cosa que no sé si feu vosaltres, però a la que jo m'he enganxat en els darrers temps. Una mica a l'atzar, obro un mes dels meus posts antics i els rellegeixo. Crec que no és vanitat. No m'agrado gaire alhora d'escriure (ni, ja ho sé, en unes quantes altres coses), però m'agrada veure que les coses van canviant. De vegades m'entristeixo, de vegades enyoro, o m'enrabio, o... De fet, si no fos així, aquest blog no tindria sentit, oi?

- Una de les coses que penso que hauria de millorar de mi mateix és la meva poca perspicàcia en les converses amb d'altri. Una vegada ho vaig escriure a la japonesa: Ànec que em parles / bocí de Ciutadella / i què em vols dir? Concretament avui, em volies dir alguna cosa?

22.11.07

Montaigne (i2)

Abans d'ahir vaig rebre el segon volum dels "Assaigs" de Montaigne.

Diu al capítol I: "... Ara done a la meva ànima un aspecte, adés un altre, segons el costat on la pose. Si parle diversament de mi, és perquè m'observe diversament. Tots els contraris s'hi troben segons algun biaix i sota alguna forma. Vergonyós, insolent; cast, luxuriós; xerraraire, taciturn; dur, delicat; enginyós, babau; afligit, amable; mentider, sincer; savi, ignorant; i liberal, i avar, i pròdig, tot això ho veig en mi en alguna ocasió segons el costat que em veig; i qualsevol que s'estudie atentament trobarà en ell mateix i en el seu mateix judici aquesta volubilitat i discordança. No tinc res a dir de mi enterament, simplement o sòlidament, sense confusió i sense mescla, ni en una paraula."

Per diversos motius, aquest fragment em va fer pensar en algun(e)s de vosaltres i molt, en mi mateix.

21.11.07

Diversos

En primer lloc, celebrar la recuperada connexió. Ahir va arribar el router de Wanadoo i a la nit, quan la resta de la família dormia, el vaig aconseguir instal·lar. Nosaltres, fins ara, no havíem mai tingut problemes amb Wanadoo, però aquest canvi de hardware sense avisar i deixant-nos penjats uns quants dies, encara que sigui per millorar, el trobo deplorable (quedi dit). Ara, abans de prendre cap decissió més "radical", ens ho pensem uns dies perquè tornar a començar el mal rotllo amb una altra companyia....

Una del grandolàs de la casa. Es veu que està en l'etapa del joc simbòlic i no sé què més. Total, que amb quatre trastos mal posats, el senyoret s'organitza una casa on fa la seva vida. Dorm, cuina, balla i llegeix. I què llegeix? Doncs abans d'ahir, el tarsto va decidir agafar el "Quadern Gris" de Pla d'alguna prestatgeria i endur-se'l a "casa " seva. Interrogat sobre si li agradaven els llibres amb lletres va contestar: "sí, clar". Sense comentaris.

Notícia de gènere. Avui hem assistit a una reunió de pares i mares de l'escola. Parlem d'una cinquantena d'alumnes. Erem una mica més d'una cinquantena de progenitors. La relació era només de 2:1 a favor de les femelles. He de fer constar que és un progrés d'igualtat. Segur?

Sobre la reunió. M'ha agradat saber que, encara que hi hagi mestres que s'expliquin millor i d'altres que no tant, darrere del que fan amb la nostra patuleia, hi ha alguna cosa. No en dubto a grans trets. altra cosa són algunes de les especificitats, per exemple quan posen tant d'èmfasi en treballar l'autonomia dels petits que sembla que els pot ajudar a ser més feliços. D'acord, mirarem d'estimular la seva autonomia, però tal i com ho expliqueu vosaltres, a base de rutines i hàbits, em sembla que us acosteu perillosament al conductisme (i no m'agrada massa la idea).

I la "pregunta del millón". Pregunta un pare: "Heu dit que feu dues activitats d'anglès a la setmana, i de castellà?, perquè jo vull que la meva nena parli anglès perfectament, però també castellà". A la pregunta, les mestres totes, s'han escaquejat en la resposta. "És que ve marcat pel Departament", etc. Cap d'elles ha tingut el valor de recordar a pare que la resposta, que ja va donar la directora del centre en el seu moment, és: "És que el castellà és llengua vehicular a la nostra societat i no us preocupeu que ja l'aprendran, mentre l'anglès, no ho és".

Acabo que això se m'està allargant massa i aquesta nit tindrem sarau a casa. La petita té tosseta, no pot dormir i cada cop que es desperta, brama com....

No he dit res de tu fa molts dies. Espero i desitjo que demà hi hagi bones notícies. A l'agost, t'ho deia l'altre dia, de vacances, i no se'n parli més!

16.11.07

Wanadoo i Tracy Chapman

Mentre la gent arriba al seu lloc de treball i puc parlar amb algú (ja és més d'un quart de deu), apunto:

1. Wanaddo m'ha deixat durant uns dies sense ADSL a casa. I a sobre no entenen de què ens queixem. És increïble i un molt mal servei.

2. Escolto una vegada i una altra "The promise", de Tracy Chapman.

12.11.07

Paral·lelismes

No ho acabo de digerir del tot, però aquest vespre, mentre abraçava la xiqueta de casa per fer-la dormir, he recordat molt el moment del traspàs de la meva mare que va morir, amb mi i amb les meves germanes, agafant fort les seves mans.

8.11.07

U2

Avui escoltava el "With or without you" dels U2 a no sé quina ràdio.

Jo no seria tan radical, però costa, de viure, segons com.

2.11.07

Excés d'empatia

Ara fa uns dies feia pública la que em semblava una meva lamentable manca d'empatia.

Aquest matí m'estava a la cuina netejant amb una certa vehemència una nevera que havia de passar a buscar un conegut.

Pensava: "si jo fos l'altra nevera, estaria acollonit de veure aquesta manera de netejar una companya".

Quan m'he adonat del que m'estava dient a mi mateix, he posat immediatament en "off" les neurones durant unes quantes hores.

Potser no ratllem massa fins.