D'entre tots els aniversaris que se m'acumulen cada any, entre meitat d'abril i meitat de juny, aquest és, segurament, el més meu.
Avui fa deu anys que vaig anar al metge i no en vaig osrtir amb gaire bones notícies.
Quan tornava a casa, vaig passar pel costat d'un camp de roselles.
D'aleshores ençà, cada any espero que floreixin i, quan hofan, les admiro més.
Tal i com estan les coses a la blogosfera (rectifico; a la blogosfera que m'és coneguda) havia pensat anunciar un tancament provisional (o no) d'aquest blog fins a reprendre els ànims, però finalment, només he decidit anunciar que el ritme de publicació serà ben bé el que em convingui a partir d'ara (vés a saber quin) i que ja en parlarem de tot plegat més endavant.
16.6.09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)