Acabo de llegir "El carrer de les Camèlies" de la Rodoreda.
Potser m'erro i no he entès res, però el personatge principal, Cecília C., m' ha semblat en una bona partde l'obra, especilament quan les coses no li van precisament bé, una mena de materialització de la més pura candidesa.
Tot i tenir diverses persones al meu voltant, unes molt a prop, d'altres més per la blogosfera, que m'han recomanat la lectura de la Rodoreda des de fa molts anys, no ha estat fins aquest darrer parell d'anys que m'hi he anat aproximant.
En primer lloc vaig llegir Mirall trencat, una mena de "Upstairs, downstairs", molt ben escrit i amb intrinmgulis. Després em vaig endinsar en la màgia de "Viategs i flors". Amb molt d'endarreriment, i perquè en vaig veure una represnetació teatral que no acabava de quadrar amb el que jo tenia entès de la Colometa, vaig llegir, a consciència, "La plaça del diamant". A partir de la lectura, parcial, de l'epistolari de la Rodoreda amb en Sales, el seu editor, em vaig animar a llegir "El carrer de les Camèlies".
No en diré que no sabeu. M'ha agradat, potser no tant com "La plaça....", però, en qualsevol cas, deixant-me l'autora, i als seus personategs principals, com uns cims litetaris de la nostra cultura (he estat apunt d'escriure "cultureta", però potsre no e´s el momentde fer-hi bromes...).
En fi, deixo aquí aquest apunt. De debó, si algú passa per aquí i no ha fet mai cap lectura de la Rodoreda, des d'aquí se l'encoratja, fermament, a fer-ho.
28.11.09
18.11.09
Hospital
Avui he tornat a tenir visita a l'hospital. Feia molt mesos que no hi anava. Es tractava, simplement, d'una prova. D'aquí uns dies, visita amb l'especialitsa. I uns quants dies més tard, amb l'altre.
Però la visita a l'hospital, a banda de despertar-me el que suposo que deu despertar a tothom: una certa incomoditat; i de despertar-me quelcom una mica més personal: records i temences; m'ha deixat una escena agra.
Mentre em feien la prova, per allà a la vora, hi havia un avi a qui també devien estar fent alguna coseta. L'avi tenia dolor i suspirava i es queixava constantment.
El que més m'ha cridat l'atenció ha estat quan l'avi en qüestió, en els seus gemecs, ha "cridat" a la seva mare. Suposo que aquests lligams deuen ser, de natural, molt forts.
Entre d'altres coses, em pregunto si, arribat el moment, també l'evocaria jo la meva mare.
Però la visita a l'hospital, a banda de despertar-me el que suposo que deu despertar a tothom: una certa incomoditat; i de despertar-me quelcom una mica més personal: records i temences; m'ha deixat una escena agra.
Mentre em feien la prova, per allà a la vora, hi havia un avi a qui també devien estar fent alguna coseta. L'avi tenia dolor i suspirava i es queixava constantment.
El que més m'ha cridat l'atenció ha estat quan l'avi en qüestió, en els seus gemecs, ha "cridat" a la seva mare. Suposo que aquests lligams deuen ser, de natural, molt forts.
Entre d'altres coses, em pregunto si, arribat el moment, també l'evocaria jo la meva mare.
12.11.09
Tothom parla de tu
En les darreres hores i en diverses emisores de ràdio he escoltat a Rosana, Loquillo, Bono i The Corrs, etc.
Us heu fixat que les seves cançons, bàsiament, diuen/canten la mateixa cosa?
És qüestió de les emissores, dels grups que hi surten, del qui escolta,...
Una mica més ben desenvolupat i presentat, seria un tema per la tertúlia, si no fos que va morir fa temps....
P.S. He decidit canviar el títol ara fa una estona. I ja està fet.
Us heu fixat que les seves cançons, bàsiament, diuen/canten la mateixa cosa?
És qüestió de les emissores, dels grups que hi surten, del qui escolta,...
Una mica més ben desenvolupat i presentat, seria un tema per la tertúlia, si no fos que va morir fa temps....
P.S. He decidit canviar el títol ara fa una estona. I ja està fet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)