31.5.08

De l'Agència Tributària i de metges

Aquesta setmana i després d'intentar-ho diverses vegades, he parlat fins a tres cops amb personal d'atenció telefònica de l'Agència Tributària. El primer cop vais aconseguir fer unes rectificacions al meu esborrany, però em faltava el número del compte corrent des d'on volia pagar el que em toca pagar. El segon cop, no els funcionacen bé els ordinadors. A la tercera va la vençuda i ahir divendres vaig aconseguir "entregar" la meva declaració de renda.

Totes tres vegades vaig sol·licitar que m'atenguéssin en català i cap de les tres vegades ho he aconseguit. Em consta que a d'altres persones del meu entorn els ha passat el mateix i que, com jo, han decidit tirar pel dret, perquè per un cop que aconsegueixes que t'agafin el telèfon....

Resumint, ja sé que a nivell econòmic l'idioma no deu ser allò més important, però si el servei no el poden donar en català, potser no cal que en facin propaganda.

I els metges. Dijous vam portar a "revisió" la progènie d'aquesta casa. L'hereu contnua estable en el seu creixement. N'hi ha tants de la seva edat més alts i que pesen més que ell. com de baixos i més lleugers. Aquest no el veiem precisament com el més desenvolupat de la seva classe, pero no ens preocupa gaire. Les bones notícies es refereixen a la pubilla de casa, que comença redreçar pes i alçada i es va aproximant lentament cap a les mitjanes corresponents (és que estava força per sota del que toca...).

L'altra visita medica d'aquell mateix dijous al matí no té res a veure amb la meva família, però em vaig alegrar molt de saber, ja t'ho vaig dir, que tot va bé.

Continuo estudiant per l'exàmen del proper diemcres, que podria ser l'últim.

25.5.08

Patum remullada

Divendres al migdia vaig recollir progènie i compi i cap al Berguedà sense perdre temps.

Quan arribàvem a plaça sonaven els "turcs i cavallets". Vam veure el ball de l'àliga, els nans (els nous i els vells) i el ball de gegants. Entremig va fer un bon xàfec i vam quedar força remulladets, però vam aguantar.

Vam aguantar fins que la meva descendència i jo ens vam estrenar en un salt de plens.

El grandolàs de quatre anys, el seu tiet i la seva mare berguedans, ho van seguir, tot plegat, des de la plaça. La nostre petita, jo mateix i l'àvia de la menuda, ho vam seguir una mica més apartats, de les escales estant.

Acabat el salt de plens, una mica bastant xops, vam retirar-nos cap a casa pensant que diumenge ja faríem Patum de lluiment.

Dissabte al matí, quan vam acosenguir posar-nos en marxa, vam anar un tomb. Vam anar cap a Casserres, des d'on el "gps" privilegiat que és la meva compi, pensava anar fins a Prats de Lluçanès. Hi vam anar, però fent un fotiment de quilòmetres i no per massa bones carreteres, mentre plovia que Déu n'hi dó.

Això sí, la visita ser reeixida; no només pels paisatges que vam veure, sinó per l'embotit que en vam treure. Si mai passeu o us deixeu caure per Prats, pareu a la plaça del poble i compreu alguns embotits a Cal Janet. Són excel·lents.

A la tarda vam fer una altra mena de Patum. Heu estat mai al "Vall" de Berga, passeig de la Indústria, quan hi monten la Fira? Nosaltres no som massa de fires, però als petits els va agradar i, finalment, van fer unes quantes voltes en un cotxe de bombers, un autobos escolar i un caminó. La petita s'estrenava. I el gran, en va sortir una abella Maia amb la qui compatreix llit ara mateix.

No vam esperar fins al començament del pasacarrers de dissabte al vespre perquè anàvem una mica justos de forces.

Diumenge però, desil·lusió. Ha plogut tot el matí i d'una manera força intensa i, enlloc de pujar fins a Berga, hem arreplegat els trastos i hem baixat cap a casa que hi tenim més "eines" per entretenir la quitxalla.

En fi, una Patum remullada...

23.5.08

En format breu

I passen coses...

Dimecres em vaig aturar en un bar de l'autposis i vaig esmorzar al costat d'una taula amb mitja dotzena de Mosos d'Esquadra. Entre ells (i elles), xerraven en català. Van entrar dos mossos més, motoristes ells. Un d'ells es va adreçar en castellà a un dels is primers Mossos i la resta de la conversa va ser en castellà. Ara potser quedaré retratat però, vaig tenir la sensació que van mal dades.

També dimecres vaig fer l'exàmen del segon parcial d'un assignatura que es diu "Técnicas avanzadas de Investigación Social". Crec que l'aprovaré. Em podria quedar només un exàmen per llicenciar-me. Per motius que no vénen gaire al cas, tinc una mica de vertígen.

Dimecres també va començar la Patum. Nosaltres hi pujarem demà al migdia. Si passeu per la plaça de Sant Pere, saludeu els dos grandolassos de casa.

Acabo. Ahir dijous va fer dos anys de la mort de la meva mare. Hi penso molt sovint, però des d'una perspectiva positiva diria jo (no sé com expressar-ho millor i tinc una mica de pressa).

19.5.08

Fragments

Ara fa dies que no transcrivia cap fragment d'una conversa entre els dos grandolassos (africa!) de casa.

Dos de molt breus.

Un servidor es feia càrrec de la mainada aquesta tarda-vespre que hi havia sessió de màster. Com que un és generós de mena i més aviat pactista, pregunta:

- I tu què vols sopar avui?

Resposta:

- Una mica de sopa de gallina matada...

He acabat fet una mena de plat combninat amb diverses rampoines i una mica de sopa de la gallina aquesta...

Segon fragment. El xiquet estava avui una mica més esvalotador que de costum i li ho he fet saber.

- Estàs esverat avui...

La resposta s'ha de llegir en clau exculpatòria (mai res és culpa seva...):

- És que la J. em posa boig...

En fi, què hi farem, és fill de son pare....

16.5.08

Un altre aniversari

Nou anys, ja! I la vida continua!

11.5.08

De roselles i despistats (confirmacions)

U. Confirmo que les roselles són aquí un any més (i nosaltres també, per veure-les).

Dos. Confirmo que no sóc l'únic una mica despistat. Divendres em vaig trobar un cargol absolutament despistat a la vorera a tocar de la feina, lluny de qualsevol verd.

5.5.08

Cap de setmana llarg

Dimecres al vespre em vaig quedar sol a casa. Vaig sopar una pizza i vaig dormir!!!

Dijous, vaig fer mil i una endreces i vaig aprofitar per estudiar una mica (em queden quinze dies pel primer exàmen i, el més calent, a l'aiguera...).

A la nit vaig sortir cap al Berguedà en missió humanitària. El grandolàs de casa volia tornar a dormir al seu llit (tenia motius, no dic res més).

Divendres al matí vam passejar per la nostra ciutat i vam fer una mica de parc (de sorra, vull dir).

Al migdia vam agafar els trastos i ens vam convidar a fer un cafè aquí (gràcies):



Després vam anar a la platja a jugar i, abans de tornar a casa, a conèixer els racons d'una coneguda embarcació.

Dissabte ens va costar llevar-nos i organitzar-nos. Amb els meus macarrònics anglès i francès, vaig baixar a BCN a buscar una familia quebecois (s'escriu així?) i, després de recollir la resta de la família (la meva, vull dir), vam anar a passar la journée a aquest altre lloc:

Diumenge no penseu ni per un moment que vam descansar. Al matí, vaig poder estudiar una horeta i mitja i a la tarda vaig sortir amb la descendència a passejar i ensorrar-nos en un altre parc.

Avui dilluns no cal que ho expliqui, oi?

P.S. Les fotos són de mòbil. Em vaig deixar la càmera a casa tots dos dies...

P.S. 2 I demà dimarts és l'aniversari del grandolàs de la casa. I ja en fa quatre...

P.S. 3. He trigat a dir-ho, però et tinc present.

1.5.08

Despistat

Gaudeixo, en principi, d'unes quantes hores de llibertat. Mentre em dedico als quefers domèstics (rentadorades i endreces diverses) i entre lectures d'estudi, escolto música una mica a la babalà. La Miranda de Nyman, l'Hysteria dels Muse i el Rèquiem de Brahms, per exemple. Ja es veu que no estic gaire concentrat.