Aquest estiu, ja ho he explicat en el post anterior, he fet unes quantes lectures de poesia.
Una d'elles, la de Maria-Mercè Marçal, em va suggerir un petit i absurd projecte, que poso a la vostra disposició.
No hi busqueu gair res. El projecte no té cap altre objectiu que fer-me present els seus textos.
I potser a alguns o algunes de vosaltres.
Trobareu el projecte aquí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos. Mostrar tots els missatges
8.9.11
21.9.08
Últimes hores free
Gaudeixo de les últimes hores de llibertat abans no aparegui la família per la porta.
Durant aquestes 48 últimes horetes, a part de descansar i cuidar-me el genoll esquerre, he aprofitat per fer algunes cosetes, sobretot amb (o a través de) l'ordinador.
Per exemple:
- M'he donat d'alta al flickr pro. Costa uns 25 EUR a l'any i em dona més joc. De moment, he pujat algunes fotos i he duplicat el número de sets. Per cert, m'he adonat que, darrerament, sobretot hi pujo fotos de l'àmbit familiar, amb la qual cosa, com que són restringides a les amistats, si no estàs autoritzat se n'hi veuen poques de noves. A qui li pugui inetressar de veure-les totes, que m'enviï un mail i ho arreglem.
- La càmera de fotos digital que tenim se'ns ha mig espatllat. Encara funciona, però no tanca bé i té diverses petites pegues. He decidit que el meu regal de llicenciatura serà una càmera nova. Busco una cosa que no sigui reflex, però que, si es dona el cas, també em permeti jugar. Pel que vist fins ara, m'inclino per una Nikon P80, tot i que, es veu que també té les seves pegues. Si algú em pot aconsellar, s'agrairà (no parlo de retribucions econòmiques, quedi clar).
- Finalment, he pogut posar en òrbita el blog del Tot Poesia 2008 (m'ha costat....). En fi, què us he de dir jo? Féu-hi un cop d'ull, si us vaga.
- També he contestat a la invitació de mar per accedir al facebook. No sé gaire què és això i encara menys per a què em pot servir o ho puc fer servir; però m'hi he entretingut una bona estona. Crec que té possibilitats.
- Amb l'estona que em queda, he d'acabar d'endreçar una mica la casa, he de edeinar i he d'avançar en la lectura de "L'últim patriarca", de Najat El Hachmi, un llibre relativament fàcil de pair, però que segurament pel meu desconeixement general del món, encara em sorprén, parèntesi en la lectura de la trilogia de Marías (totes aquestes comes les he posat en honor al mestre Marías, he).
Durant aquestes 48 últimes horetes, a part de descansar i cuidar-me el genoll esquerre, he aprofitat per fer algunes cosetes, sobretot amb (o a través de) l'ordinador.
Per exemple:
- M'he donat d'alta al flickr pro. Costa uns 25 EUR a l'any i em dona més joc. De moment, he pujat algunes fotos i he duplicat el número de sets. Per cert, m'he adonat que, darrerament, sobretot hi pujo fotos de l'àmbit familiar, amb la qual cosa, com que són restringides a les amistats, si no estàs autoritzat se n'hi veuen poques de noves. A qui li pugui inetressar de veure-les totes, que m'enviï un mail i ho arreglem.
- La càmera de fotos digital que tenim se'ns ha mig espatllat. Encara funciona, però no tanca bé i té diverses petites pegues. He decidit que el meu regal de llicenciatura serà una càmera nova. Busco una cosa que no sigui reflex, però que, si es dona el cas, també em permeti jugar. Pel que vist fins ara, m'inclino per una Nikon P80, tot i que, es veu que també té les seves pegues. Si algú em pot aconsellar, s'agrairà (no parlo de retribucions econòmiques, quedi clar).
- Finalment, he pogut posar en òrbita el blog del Tot Poesia 2008 (m'ha costat....). En fi, què us he de dir jo? Féu-hi un cop d'ull, si us vaga.
- També he contestat a la invitació de mar per accedir al facebook. No sé gaire què és això i encara menys per a què em pot servir o ho puc fer servir; però m'hi he entretingut una bona estona. Crec que té possibilitats.
- Amb l'estona que em queda, he d'acabar d'endreçar una mica la casa, he de edeinar i he d'avançar en la lectura de "L'últim patriarca", de Najat El Hachmi, un llibre relativament fàcil de pair, però que segurament pel meu desconeixement general del món, encara em sorprén, parèntesi en la lectura de la trilogia de Marías (totes aquestes comes les he posat en honor al mestre Marías, he).
15.7.08
5.5.08
Cap de setmana llarg
Dimecres al vespre em vaig quedar sol a casa. Vaig sopar una pizza i vaig dormir!!!
Dijous, vaig fer mil i una endreces i vaig aprofitar per estudiar una mica (em queden quinze dies pel primer exàmen i, el més calent, a l'aiguera...).
A la nit vaig sortir cap al Berguedà en missió humanitària. El grandolàs de casa volia tornar a dormir al seu llit (tenia motius, no dic res més).
Divendres al matí vam passejar per la nostra ciutat i vam fer una mica de parc (de sorra, vull dir).
Al migdia vam agafar els trastos i ens vam convidar a fer un cafè aquí (gràcies):
Dijous, vaig fer mil i una endreces i vaig aprofitar per estudiar una mica (em queden quinze dies pel primer exàmen i, el més calent, a l'aiguera...).
A la nit vaig sortir cap al Berguedà en missió humanitària. El grandolàs de casa volia tornar a dormir al seu llit (tenia motius, no dic res més).
Divendres al matí vam passejar per la nostra ciutat i vam fer una mica de parc (de sorra, vull dir).
Al migdia vam agafar els trastos i ens vam convidar a fer un cafè aquí (gràcies):
.jpg)
Després vam anar a la platja a jugar i, abans de tornar a casa, a conèixer els racons d'una coneguda embarcació.
Dissabte ens va costar llevar-nos i organitzar-nos. Amb els meus macarrònics anglès i francès, vaig baixar a BCN a buscar una familia quebecois (s'escriu així?) i, després de recollir la resta de la família (la meva, vull dir), vam anar a passar la journée a aquest altre lloc:
.jpg)
Diumenge no penseu ni per un moment que vam descansar. Al matí, vaig poder estudiar una horeta i mitja i a la tarda vaig sortir amb la descendència a passejar i ensorrar-nos en un altre parc.
Avui dilluns no cal que ho expliqui, oi?
P.S. Les fotos són de mòbil. Em vaig deixar la càmera a casa tots dos dies...
P.S. 2 I demà dimarts és l'aniversari del grandolàs de la casa. I ja en fa quatre...
P.S. 3. He trigat a dir-ho, però et tinc present.
17.3.08
De vacances (i 2666-Rigola-Bolaño)
Bé, de vacances, més o menys, perquè arrossegar, segons com, o anar darrere, segons quan, la patuleia de casa tampoc és allò més relaxant del món. Però no se m'acudiria queixar-me.
Dissabte vam estar-nos a jugar i a comprar perquè al migdia vam tenir convidats (pare i mare d'una lluna, M, i un vailet encara més petit). A la tarda, més jocs.
Al vespre, la meva compi que algun dia serà wife, em va confirmar el permís per anar a teatre. Vaig anar a veure 2666, versió Rigola de l'obra de Roberto Bolaño. No havia avisat ningú, per no posar-me pesat, i perquè no em semblava prudent convidar ningú a veure una obra de teatre que dura cinc hores. I vaig triomfar. 2666 és l'obra monumental de Bolaño de la qual, un servidor, se n'havia fet la meitat un temps enrere. Va coincidir que passava una època on em costava concentrar-me especialment en textos extensos. Tenia jo la falera de buscar massa coses en els textos i no deixava que aquests em parléssin, al seu ritme, per ells mateixos. A més a més, influenciable com sóc, la meva aproximació a 2666 va coincidir amb la lectura d'un text crític sobre la literatura actual on, no recordo qui, es carregava els textos llargs acusant-los "d'escriure per escriure, per omplir pàgines, sense tenir res a dir" (les cometes són una aproximació).
Lluny en el temps de tot això, vaig anar al teatre a veure 2666 perquè és un Rigola i, encara que un servidor no és fervent admirador del seu estil, que és molt marcat, el valoro positivament. Doncs vaig fer curt. Els dos primers actes (o potser n'hauríem de dir parts, perquè és com Bolaño ho va deixxar escrit) em van sorprendre agradablement, d'una banda, perquè no recordava el text i, de l'altra, perquè no tenien gaire a veure amb el Rigola modus operandi que jo més identificava. El tercer ja va ser més com me l'esperava, però escenogràficament molt ben trobat. El quart, després d'un entrecate on vam picar una mica de menjar mexicà, ja us imaginareu el perquè, i de predre'ns una Coronitas, crec que va ser el plat fort de la nit. L'escena on es repassa amb llista el nom d'un número desorbitat de dones assessinades a l'estat mexicà de Sonora, precedit d'una explosió d'acudits misògins, però tan corrents, el crits d'una de les assessinades i l'estesa d'un número imprtant de creus a l'escenari, va congelar l'esperit de més d'un dels assistents. Llàstima potser del cinqué i últim acte, potser una mica un contrapunt. Jo crec que fins aquí l'espectacle anava creixent i, en canvi, el final és més fred. Crec que Bolaño no va deixar tanacda la novel·la de la seva vida, però això no crec que hi tingui molt a veure.
Quan va acabar l'obra, la sala que no era ni molt menys plena, va aplaudir de debó els actors i les actrius que van sortir a escena a saludar fins a quatre vegades. A mi em va saber greu no haver-ho compartit amb cap ningú més.
Quan vaig arribar a casa, les tres personetes amb qui cohabito, compartien el llit d'enamorats. Jo vaig anar a dormir a un altre llit més petit, però ja em convenia, que la nit abans havia estat llarga i difícil. A quarts de sis de la matinada em vaig fer càrrec de la petita, però encara vam continuar dormint a estones fins a les vuit.
Diumenge al matí vam dedicar-nos, bàsicament, a comprar floretes i plantar-les a la terassa que ja ve la primavera. En trobareu una mostra al flickr.
Diumenge a la tarda jocs al parc amb N, una sol, com el nostre grandolàs, la seva mare i una germaneta de cotxet.
Aquest dilluns al matí anàvem a passar un matinet de jocs de platja a BCN, però hi havia unes retencions brutals a l'autopista i hem decidit fer canvi de plans. Hem enfilat cap al Maresme però per l'interior. Hem menjat coca de forn, hem saludat un part important dels meus progenitors, hem jugat a la platja i ens hem mullat els peus. També n'he deixat una mostra al flickr.
La tarda ha estat més trauquila. Comprada de productes ecològics diversos, parc infantil, banyeres, sopar (amb DVD, ho reconec) i a dormir.
Demà més.
Dissabte vam estar-nos a jugar i a comprar perquè al migdia vam tenir convidats (pare i mare d'una lluna, M, i un vailet encara més petit). A la tarda, més jocs.
Al vespre, la meva compi que algun dia serà wife, em va confirmar el permís per anar a teatre. Vaig anar a veure 2666, versió Rigola de l'obra de Roberto Bolaño. No havia avisat ningú, per no posar-me pesat, i perquè no em semblava prudent convidar ningú a veure una obra de teatre que dura cinc hores. I vaig triomfar. 2666 és l'obra monumental de Bolaño de la qual, un servidor, se n'havia fet la meitat un temps enrere. Va coincidir que passava una època on em costava concentrar-me especialment en textos extensos. Tenia jo la falera de buscar massa coses en els textos i no deixava que aquests em parléssin, al seu ritme, per ells mateixos. A més a més, influenciable com sóc, la meva aproximació a 2666 va coincidir amb la lectura d'un text crític sobre la literatura actual on, no recordo qui, es carregava els textos llargs acusant-los "d'escriure per escriure, per omplir pàgines, sense tenir res a dir" (les cometes són una aproximació).
Lluny en el temps de tot això, vaig anar al teatre a veure 2666 perquè és un Rigola i, encara que un servidor no és fervent admirador del seu estil, que és molt marcat, el valoro positivament. Doncs vaig fer curt. Els dos primers actes (o potser n'hauríem de dir parts, perquè és com Bolaño ho va deixxar escrit) em van sorprendre agradablement, d'una banda, perquè no recordava el text i, de l'altra, perquè no tenien gaire a veure amb el Rigola modus operandi que jo més identificava. El tercer ja va ser més com me l'esperava, però escenogràficament molt ben trobat. El quart, després d'un entrecate on vam picar una mica de menjar mexicà, ja us imaginareu el perquè, i de predre'ns una Coronitas, crec que va ser el plat fort de la nit. L'escena on es repassa amb llista el nom d'un número desorbitat de dones assessinades a l'estat mexicà de Sonora, precedit d'una explosió d'acudits misògins, però tan corrents, el crits d'una de les assessinades i l'estesa d'un número imprtant de creus a l'escenari, va congelar l'esperit de més d'un dels assistents. Llàstima potser del cinqué i últim acte, potser una mica un contrapunt. Jo crec que fins aquí l'espectacle anava creixent i, en canvi, el final és més fred. Crec que Bolaño no va deixar tanacda la novel·la de la seva vida, però això no crec que hi tingui molt a veure.
Quan va acabar l'obra, la sala que no era ni molt menys plena, va aplaudir de debó els actors i les actrius que van sortir a escena a saludar fins a quatre vegades. A mi em va saber greu no haver-ho compartit amb cap ningú més.
Quan vaig arribar a casa, les tres personetes amb qui cohabito, compartien el llit d'enamorats. Jo vaig anar a dormir a un altre llit més petit, però ja em convenia, que la nit abans havia estat llarga i difícil. A quarts de sis de la matinada em vaig fer càrrec de la petita, però encara vam continuar dormint a estones fins a les vuit.
Diumenge al matí vam dedicar-nos, bàsicament, a comprar floretes i plantar-les a la terassa que ja ve la primavera. En trobareu una mostra al flickr.
Diumenge a la tarda jocs al parc amb N, una sol, com el nostre grandolàs, la seva mare i una germaneta de cotxet.
Aquest dilluns al matí anàvem a passar un matinet de jocs de platja a BCN, però hi havia unes retencions brutals a l'autopista i hem decidit fer canvi de plans. Hem enfilat cap al Maresme però per l'interior. Hem menjat coca de forn, hem saludat un part important dels meus progenitors, hem jugat a la platja i ens hem mullat els peus. També n'he deixat una mostra al flickr.
La tarda ha estat més trauquila. Comprada de productes ecològics diversos, parc infantil, banyeres, sopar (amb DVD, ho reconec) i a dormir.
Demà més.
11.8.07
Això del flickr
Encara no tinc enllestit definitivament el meu projecte de flickr (és a dir, allò del com, el què, el perquè, i no sé quines coses més), però amb l'experiència que en porto, avanço que em sembla una eina interessant per expressar segons quines coses i que penso anar-la utilitzant i refinant durant aquest proper curs 2007/08.
De manera excepcional, avui hi he penjat una quatrilogia a partir d'una idea que em van suggerir pere (sol passar), la lluna (com d'habitud) i .... (ho deixo a la vostra imaginació).
Si us ve de gust, passeu pel meu flickr (enllaç a la llista de la columna de la dreta).
De manera excepcional, avui hi he penjat una quatrilogia a partir d'una idea que em van suggerir pere (sol passar), la lluna (com d'habitud) i .... (ho deixo a la vostra imaginació).
Si us ve de gust, passeu pel meu flickr (enllaç a la llista de la columna de la dreta).
5.5.07
El meu flickr
De moment, bàsicament, són photos de viatgets (i quedi clar que no m'agrada gaire viatjar, ni per "plaer"). Ja aniran sortint altres coses, sobretot a mesura que vagi fent photos expressament, suposo.
http://www.flickr.com/photos/albertsoria/
http://www.flickr.com/photos/albertsoria/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)