De vacances (i 2666-Rigola-Bolaño)

Bé, de vacances, més o menys, perquè arrossegar, segons com, o anar darrere, segons quan, la patuleia de casa tampoc és allò més relaxant del món. Però no se m'acudiria queixar-me.

Dissabte vam estar-nos a jugar i a comprar perquè al migdia vam tenir convidats (pare i mare d'una lluna, M, i un vailet encara més petit). A la tarda, més jocs.

Al vespre, la meva compi que algun dia serà wife, em va confirmar el permís per anar a teatre. Vaig anar a veure 2666, versió Rigola de l'obra de Roberto Bolaño. No havia avisat ningú, per no posar-me pesat, i perquè no em semblava prudent convidar ningú a veure una obra de teatre que dura cinc hores. I vaig triomfar. 2666 és l'obra monumental de Bolaño de la qual, un servidor, se n'havia fet la meitat un temps enrere. Va coincidir que passava una època on em costava concentrar-me especialment en textos extensos. Tenia jo la falera de buscar massa coses en els textos i no deixava que aquests em parléssin, al seu ritme, per ells mateixos. A més a més, influenciable com sóc, la meva aproximació a 2666 va coincidir amb la lectura d'un text crític sobre la literatura actual on, no recordo qui, es carregava els textos llargs acusant-los "d'escriure per escriure, per omplir pàgines, sense tenir res a dir" (les cometes són una aproximació).

Lluny en el temps de tot això, vaig anar al teatre a veure 2666 perquè és un Rigola i, encara que un servidor no és fervent admirador del seu estil, que és molt marcat, el valoro positivament. Doncs vaig fer curt. Els dos primers actes (o potser n'hauríem de dir parts, perquè és com Bolaño ho va deixxar escrit) em van sorprendre agradablement, d'una banda, perquè no recordava el text i, de l'altra, perquè no tenien gaire a veure amb el Rigola modus operandi que jo més identificava. El tercer ja va ser més com me l'esperava, però escenogràficament molt ben trobat. El quart, després d'un entrecate on vam picar una mica de menjar mexicà, ja us imaginareu el perquè, i de predre'ns una Coronitas, crec que va ser el plat fort de la nit. L'escena on es repassa amb llista el nom d'un número desorbitat de dones assessinades a l'estat mexicà de Sonora, precedit d'una explosió d'acudits misògins, però tan corrents, el crits d'una de les assessinades i l'estesa d'un número imprtant de creus a l'escenari, va congelar l'esperit de més d'un dels assistents. Llàstima potser del cinqué i últim acte, potser una mica un contrapunt. Jo crec que fins aquí l'espectacle anava creixent i, en canvi, el final és més fred. Crec que Bolaño no va deixar tanacda la novel·la de la seva vida, però això no crec que hi tingui molt a veure.

Quan va acabar l'obra, la sala que no era ni molt menys plena, va aplaudir de debó els actors i les actrius que van sortir a escena a saludar fins a quatre vegades. A mi em va saber greu no haver-ho compartit amb cap ningú més.

Quan vaig arribar a casa, les tres personetes amb qui cohabito, compartien el llit d'enamorats. Jo vaig anar a dormir a un altre llit més petit, però ja em convenia, que la nit abans havia estat llarga i difícil. A quarts de sis de la matinada em vaig fer càrrec de la petita, però encara vam continuar dormint a estones fins a les vuit.

Diumenge al matí vam dedicar-nos, bàsicament, a comprar floretes i plantar-les a la terassa que ja ve la primavera. En trobareu una mostra al flickr.

Diumenge a la tarda jocs al parc amb N, una sol, com el nostre grandolàs, la seva mare i una germaneta de cotxet.

Aquest dilluns al matí anàvem a passar un matinet de jocs de platja a BCN, però hi havia unes retencions brutals a l'autopista i hem decidit fer canvi de plans. Hem enfilat cap al Maresme però per l'interior. Hem menjat coca de forn, hem saludat un part important dels meus progenitors, hem jugat a la platja i ens hem mullat els peus. També n'he deixat una mostra al flickr.

La tarda ha estat més trauquila. Comprada de productes ecològics diversos, parc infantil, banyeres, sopar (amb DVD, ho reconec) i a dormir.

Demà més.