Coses

Com sempre, passen coses.

He acabat aquesta ronda d'exàmens. N'he fet tres. Perquè en tingueu un exemple, la pregunta a desenvolupar d'avui era: "Opus Dei i Compañía de Jesús. Paralelismos i competencia". I apa, a escriure. Encara trigaré tres o quatre setmanes a saber-ne els resultats. Fins aleshores, no tornaré a estudiar.

Aquesta darrera setmana, a trocets, he llegit "El mesuramentdel món" de D. Kehlmann. Una història novel·lada de científics positivistes de l'Alemanya de lla Il·lustració. Curiós i una equivocació total, alhora. Diuen que és una novel·la que enganxa, divertida, entretinguda i que crea addicció. En fi, gaire pesada no és, però de vegades.... Ara que hi penso, serà perquè l'escriptor és alemnay? No m'agraden els tòpics, però de vegades...

El grandolàs de la casa ha heretat, entre d'alters coses, la dualitat característica del seu pare. A mitja tarda, el gat de cals avis surt disparat i el meu petit darrera. Quan torna diu: "Cullons! El gat ha anat al riu". Tots quedem una mica estabornits. Al vespre el poso al llit i lli dic: "T'he dit avui que t'estimo?". I em contesta tot dolcet: "Sí, carinyo".

Propòsits. Amb això dels exàmens acabats em trec un pes de sobre i em proposo recativar el meu flickr, sobretot a nivell d'estructurar perquè el vull fer servir (en realitat, què vull dir) i organitzar-lo. També penso passar més sovint per la tertúlia. Mirar els vostres blogs, ho vaig fent, però a partir d'ara, més.

Ara, tot plegat serà a partir de dilluns. A partir de demà hi ha Patum i el borinot de la casa m'exigeix d'anar-hi. Demà divdnres la infantil, dissabte algun pasacarrer i diumenge la de lluiment. Per no ser berguedà i que el rotllo tradicional, tampoc m'estusiasma, trobo que Déu n'hi dó. És allò de les dues tasses de caldo. En fi,...

Pel final, com sempre, la més important. Avui has tingut tercera sessió de lluita. No t'he dit que t'estimo perquè no toca i perquè em penso que prou bé que ho saps. Per si de cas, ho deixo escrit aquí. Sort.