"Quan no podem actuar, escrivim".
Ricoeur ens parla des de l'any 1975, quan no hi havia blocs; però és això el que fem?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Divisa: Duc amb mi la consciència de la derrota com un estendard de victòria (Bernardo Soares)...... Nova divisa: ..., mosseguem la vida! Que l'amor ens ragi als llavis (Maria-Mercè Marçal).....
11 comentaris:
dons és possible... l'escriptura no deixa de ser un altre tipus d'actuació, segurament.
Escriure és una catarsi, una desintoxicació física i mental, o simplement les ganes de voler comunicar-se...
volcar lo que se siente, ponerle nombre...eso es importante. Y hoy por hoy, ayer por ayer y pienso que mañana también será así,escribirlo es una buena manera de limpieza
nimue, no va només per tu, però quan vaig llegir la frase, em vas venir al cap.
ars, ten, ja és això, ja.
Certament penso que sí, els blocs estan demostrant en segons quines societats... i no cal mirar gaire lluny... que és un mitjà de comunicació per a actuar i fer saber la veritat.
A voltes, és una eina d'acció personal.
Alegria, "eina d'acció personal". Vols dir, cap endins?
xiquet, mil gràcies pel recolzament. He tornat. Ale.
Albert, pot ser cap a endins o cap enfora... hi ha tantes sensibilitats com persones. Però el que està clar és que és una eina que surt de dins, que actua dins i reverteix enfora... vaja, com els bio de del coronado ;)
Clar que sí, nimue. Ale!
Alegria, a mi, el Coronado no em diu res. Bios supose que en menge alguns. Però el teu aclariment, s'entén.
buf buf buf... ja en parlarem. petonet.
buf buf buf... ja en parlarem. petonet.
Publica un comentari a l'entrada