Si tenim en compte que els meus dos progenitors van morir a l'edat de 63 anys, avui he encetat l'any que representa el final de les meves dues primeres terceres parts de vida.
Ja sé que diuen que, en general, vivim més que els nostres progenitors, però ja sabeu que no es pot confiar gaire en les estadístiques....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No m'agraden les mates :/
ja m'has guardat un trosset de pastís, eh? eh? eh?
Jo també sóc de lletres, però entenc els números petits. Coincidim en el número tres: si he de fas cas del meu pare, em queden tres anys -la meva mare, en canvi, es mostra misteriosa, no em vol donar cap pista: millor.
Va, llarga vida en la memòria i en la vida!
mai se sap, mai se sap...
encara que arribe tard et desitge molta felicitat pel teu nou any!
fiiiiiuuuu! vaig tard!!! felicitats per haver arribat tant lluny!!
Publica un comentari a l'entrada