Aquest havia de ser un post poti-poti divertit. Fa uns dies que l'anava gestant.
Havia pensat comentar alguna de les darreres frases cèlebres del grandolàs de casa i de les rebequeries de la princesa. Us havia d'apuntar bones notícies sobre la salut dels progenitors de casa nostre que s'han esdevingut aquesta setmana. Volia comenatr-vos que tinc la llàgrima fàcil i que, comprant joquines, escoltant una cançó de manà o cantant Roberto Carlos al concert de Nadal del xicarró de casa, se m'ham omplert els ulls de llàgrimes. Havia d'explicar-vos el conte del pirata Barbamec i la seva estimada Julieta i discutir la conclusió a la que arriba el conte (es pot enganyar una miqueta si la mentida no fa mal i més aviat fa bé?). Havia de comentar que he passat a fregar de Palau-Solità (gràcies per la felicitació, amor).
Tenia previst explicar-vos aquestes i alguna altra odissea d'aquesta setmana, però avui hem sabut que Y, el xiquet d'una meva companya de feina a qui m'aprecio i que té només un anyet més que el grandolàs de casa, ha estat derivat per la neuròloga que l'estava tractant cap a la unitat d'Oncologia.
Estic bastant afectat. Avui no he plorat de felicitat.
No puc dir al xiquet que lluiti perquè no crec que arribi a entendre ben bé què passa, però abraço molt fort a la seva mare i al seu company, els encoratjo en la lluita que s'esdevindrà i em poso a la seva disposició pel que convingui.
20.12.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
una abraçada.
:(
Hi ha gent que en sap molt i hi farà tot el que pugui: el cuidaran i miraran de curar-lo, però per molt que facin això mai arribarà a tirar el temps enrrera, al dia que res havia passat.
que son coses que passen.
és la vida.
la pitjor de les notícies, sense dubte... :(
Una abraçada i espere de tot cor que el nen es cure.
ostres... quines coses, coi!
molt de coratge pel petitó i pel seu entorn...
petonets
Fes-li arribar una bona doll de tendresa i companyia. Una abraçada,
Molt dur i en aquestes dates... tot l'amor del món i positivisme perquè és una gran medicina ;)
Que dur....uf.
Un gran petó. m'he quedat sense paraules....
Quin greu, Albert. Una abraçada molt gran!!!
Uf!! Que trist... Espero que estiguis millor!
Una abraçada!!
una càlida abraçada
i un somriure d'esperança.
Ja veuràs com tot anirà bé.
Publica un comentari a l'entrada