Una molt mala notícia

Aquest havia de ser un post poti-poti divertit. Fa uns dies que l'anava gestant.

Havia pensat comentar alguna de les darreres frases cèlebres del grandolàs de casa i de les rebequeries de la princesa. Us havia d'apuntar bones notícies sobre la salut dels progenitors de casa nostre que s'han esdevingut aquesta setmana. Volia comenatr-vos que tinc la llàgrima fàcil i que, comprant joquines, escoltant una cançó de manà o cantant Roberto Carlos al concert de Nadal del xicarró de casa, se m'ham omplert els ulls de llàgrimes. Havia d'explicar-vos el conte del pirata Barbamec i la seva estimada Julieta i discutir la conclusió a la que arriba el conte (es pot enganyar una miqueta si la mentida no fa mal i més aviat fa bé?). Havia de comentar que he passat a fregar de Palau-Solità (gràcies per la felicitació, amor).

Tenia previst explicar-vos aquestes i alguna altra odissea d'aquesta setmana, però avui hem sabut que Y, el xiquet d'una meva companya de feina a qui m'aprecio i que té només un anyet més que el grandolàs de casa, ha estat derivat per la neuròloga que l'estava tractant cap a la unitat d'Oncologia.

Estic bastant afectat. Avui no he plorat de felicitat.

No puc dir al xiquet que lluiti perquè no crec que arribi a entendre ben bé què passa, però abraço molt fort a la seva mare i al seu company, els encoratjo en la lluita que s'esdevindrà i em poso a la seva disposició pel que convingui.