Els darrers dies de desembre vaig fer un petit esprint i em vaig acabar de llegir "Les cendres d'Àngela". A partir d'un moment determinat, però ja força avançat el llibre, vaig deixar de patir amb els personatges i les situacions descrites i fins i tot vaig trobar-hi passatges diveritits. En general, el llibre m'ha agradat prou. Ha estat una bona lectura poer acabar l'any 2005 que, a molts nivells, no ha estat un any massa reeixit en la meva vida, tot iq ue quan n'intento fer un balanç general sempre m surt positiu perquè hi ha un aspecte, ja sabeu quin, que pesa més que els altres i que, per dir-ho d'alguna manera, els compensa en quant a regust global.
Com que l'any 2006 crec que es celebra algun aniversari relacionat amb el llibre de Victor Català, "Solitud", i com que figura que és un dels meus temes predilectes (si més no, pel títol) i que, quan ho vaig "abordar" fa un parell d'anys, m'hi vaig quedar atravessat i no me'n vaig sortir; he deicdit que serà la primera lectura del 2006. Ja passo pel tercer capítol. Al segon hi he trobat unes mostres del que potser seria la saviesa pouplar. En Gaietà, un pastor, diu coses com ara: "La companyia és mitja vida, sabeu?...", "La basarda, un se la fa...", "Reculeu pas, ermitana, tot és fantasia...". Us les deixo per si us diuen res i hi voleu reflexionar, com jo ho he fet. Per cert, són les frases del mes al meu salvapantalles. Ah, me n'oblidava, i bon any tingueu, tots i totes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Solitud em va impressionar quan tenia 16 o 17 anys. No és mala idea la revisita.
Bon any, Albert.
Solitud, tothom ho sap, és un dels meus llibres peferits. Al nostre estimat BB em van esborrar els 4 o 5 posts que li vaig dedicar (em sembla que al blogger en tinc algun altre). És un llibre que, en la meva opinió, necessita una lectura lenta, no més d'un capítol per dia i del qual se'n treu més profit si es té en compte el seu simbolisme, lligat al modernisme i a la novel·la rural catalana. Una bona guia de lectura és el llibre de l'Helena Alvarado que es titula "Solitud" de Victor Català, publicat a Les naus d'Empúries. I una visita al massís del Montgrí per recórrer la geografia que va inspirar l'autora és un bon complement de la lectura.
Em sembla que m'ha sortit la meva vena professoral i m'he passat...
Bon any, Albert.
Buf! era lectura obligatòria a la facultat. L'únic llibre de lectura obligatòria que no em vaig llegir en tota la carrera ni després...
És que no em crida gens l'atenció... què li anem a fer...
Ep albert! fa dies que t'he d'escriure cosetes sobre el petit i no trobo el moment..
així ràpid:
El tió fantàstic. Però molt em temo que li va fer més gràcia tota la parafarnàlia d'anar posant-li menjar que el fet de que la nit de nadal treiés/cagués regals per ell..
El què comentes en l'altre post: t'he de donar la raó en que tenim a les mans tots uns homenets!! El meu també sembla que s'hagi fet gran en qüestió d'un parell de mesos. El seu comportament, la relació amb els altres, com s'expressa.. tot ha canviat, i molt ràpidament!!!
seguirem parlant..
doncs la solitud "aquesta" tampoc la he llegida, no et prenc la paraula que no em convé ara mateix, però després dels comentaris que poses i el que diu en pere, crec que caurà al febrer..
els meus millors desitjos per aquest 2006!
Xurri, jo és que la tenia pendent, des de sempre.
Pere, la velocitat a la que avanço és, si fa no fa, la que tu em descrius, no tant per "ganes" com per possibilitats. ALtra cosa són la resta de consideracions, de les quals n'estic força mancat. En aquest sentit vaig demanar una breu intro a la meva compi que és més de llengua que de literatura, però que ja em va ajudar a introduir-m'hi. De totes maneres, no crec que arribi a grans profunditats. El temps...
Nimué, doncs a mi, d'entrada, tampoc pas gaire, però ara ja he trobat el gustet a "escoltar" què diu en Gaietà i fins i tot, treure-hode context. de moment m'està semblant una lectura enriquidora. Ara, sobre gustos..
Gri-gri, canvien i molt. Ja veurem com funciona això dels Reis. Durant aquests dies de "vacances", a partde ser l'home més feliç del món, està fent uns progressos... Per cert, estem estudiant la possibilitat d'instal·lar-nos al càmping que tu ja saps, una setmana aquest agost.
Hanna, ei, jo tinc Solitud com a segona lectura (que no ho sàpiga ningú) perquè les primeres, com les teves, són com més sociològiques que diríem.
Ara que ja han passat quatre dies gairebé sencers d'aquest nou any, repeteixo els meus bon desitjos per a tothom.
el poc que conec sobre "solitud" ho he llegit al blog d'en pere. És una bona lectura, segur, per començar l'any.
Suposo que anirem llegint les reflexions que en treguis.
"la companyia és mitja vida" quan és bona companyia. Si no ho és, et destrueix la teva mitja. (ho sé per experiència)
feliç any 2006
un petonàs
Publica un comentari a l'entrada