Prescindible. Si hagués d'utilitzar un sol adjectiu per descriure les sensacions que m'ha despertat aquest darrer llibre de Murakami seria: prescindible.
No ho sé. Jo havia llegit "L'amant perillosa" i "Tòquio Blues" i m'havia dit a mi mateix que, molt bé, i ja en tinc prou per una temporada, però com que semblava que aquest darrer era el bó...
Vejam. Quedi clar que Murakami no escriu malament, que hi té traça, vaja; però n'estic cansat d'històries de personatges, adolescents, que en saben massa de tot plegat.
I això dels forats d'entrada i sortida de la realitat, i aquests personatges que no poden ser enmig d'altres molt més versemblants i quotidians; doncs no, no en tinc ganes.
I el recurs a les gotetes de sexe que van deixant els seus llibres? Recurs fàcil de bestseller? O resulta que és la realitat i jo sóc un carca?
Què voleu que us hi digui? Calders i el realisme màgic o Garcia Màrquez, d'acord; però Murakami se m'ha fet molt massa excessiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
confesso que ja fa més d'un any i amb tokio blues no puc.
És que no puc.
No m'agrada, qué hi farem!
Per mi és ara quan comença el temps de llegir d'una manera agradable i em fa molta ràbia no encertar amb el llibre i, com que no m'agrada deixar.los a mitges, sempre pregunto a les amigues lectores, a la primera que em diuen "Deixa'l per més tard" ho faig.
Woooola... sento haver contribuït a crear-te expectatives amb aquest llibre..
La veritat és que a mi em va enganxar en un moment que estava molt receptiva. Estic convençuda que si l'hagués llegit en unes altres condicions hauria reaccionat de manera diferent.
Ara que m'he llegit el famós Tòquio Blues, et diré que he tingut una sensació semblant a la que tu descrius al teu post.
No li he trobat res d'interessant. M'ha semblat una mica més del mateix, no sé si m'explico..
Tornem a tenir de protagonista un jove en situació de "crisi d'identitat". En el cas de "Kafka.." la resta de personatges tenien el seu misteri, però en el cas de "Tòquio.." ni això, l'he trobat bastant avorrida.
Les "gotetes de sexe" que dius per mi no arriben ni a això. Sembla com si volgués fer llibres pensant en un públic adolescent (o pre-adolescent, que ja se sap que avui en dia el jovent està molt espavilat!!jejejeje), perquè crec que no tenen cap mena de profunditat. Cauen dins la història com una anècdota més.
Bé, per variar crec que no m'explico massa bé..
Res, que tota l'eufòria del Murakami s'ha desinflat bastant. Suposo que "Kafka" em va sorprendre perquè tenia aquell punt de ciència-ficció i perquè incloïa personatges força misteriosos. Tot plegat un punt delirant que reconec em va distreure i molt durant les "guàrdies nocturnes" del final de l'embaràs.. Però el meu idil·li amb l'escriptor japonès s'ha acabat de totes totes.
Per cert, aquest matí he estat passejant per la teva ciutat. La teniu ben bonica eh!
Publica un comentari a l'entrada