Abans d'ahir vaig rebre el segon volum dels "Assaigs" de Montaigne.
Diu al capítol I: "... Ara done a la meva ànima un aspecte, adés un altre, segons el costat on la pose. Si parle diversament de mi, és perquè m'observe diversament. Tots els contraris s'hi troben segons algun biaix i sota alguna forma. Vergonyós, insolent; cast, luxuriós; xerraraire, taciturn; dur, delicat; enginyós, babau; afligit, amable; mentider, sincer; savi, ignorant; i liberal, i avar, i pròdig, tot això ho veig en mi en alguna ocasió segons el costat que em veig; i qualsevol que s'estudie atentament trobarà en ell mateix i en el seu mateix judici aquesta volubilitat i discordança. No tinc res a dir de mi enterament, simplement o sòlidament, sense confusió i sense mescla, ni en una paraula."
Per diversos motius, aquest fragment em va fer pensar en algun(e)s de vosaltres i molt, en mi mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
és bó, el montaigne
:)
Veus, ara sí que coincidim ;-)
Ara yin, ara yang...
perdona, no he pogut evitar ;)
Montaigne l'encerta tant!
un petó!!
Passa res. Yin-yan, i anar fent....
doncs jo no he llegit res de Montaigne... confesse...
Passa res, tampoc. Es pot viure eprfectament sense saber res de l seva existència i dels seus escrits. Ara, si t'hi acostes....
és que el senyor Montaigne ho clava!
aquest llibre va bé per estar-se a la tauleta de nit (i, evidentment, donar-li una ullada de tant en tant, sinó no serveix per res)
Publica un comentari a l'entrada