Mentre la gent arriba al seu lloc de treball i puc parlar amb algú (ja és més d'un quart de deu), apunto:
1. Wanaddo m'ha deixat durant uns dies sense ADSL a casa. I a sobre no entenen de què ens queixem. És increïble i un molt mal servei.
2. Escolto una vegada i una altra "The promise", de Tracy Chapman.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Els de Wanadoo són uns impresentables. A mi encara m'arriben cartes que si no pago em desendollen d'una línia de telèfon que ja fa dos anys que està donada de baixa... incroyable, mon ami!
Bona, la cançó, per treure's les cabòries del damunt.
petonets :)****
jo estic amb wanadoo... creuarè els dits...
ara busco aquesta canço!
arare, d'acord en wanadoo; la cançó però, no em distreu de les meves cabòries, precisament.
hannaB, creua els dits, creua. A youtube n'hi ha unes quantes versions, de la cançó. Petonet.
No tinc Wanadoo... no cal que creui els dits. I a mi la Chapman sovint em fa dormir però buscaré la cançó per veure el què.
En relació a la Chapman, és evident que les seves músiques no són precisament el millor que té. Ara, les lletres ja són questió de gustos. I el concert que vam anar a veure a BCN, dels millors als que he anat mai.
Doncs a mi la música sempre em treu de les meves cabòries... i la Tracy Chapman "també"... ara, és clar, si "t'hi recrees" i sents allò que (no sé si és allò que vols sentir o allò que no vols sentir)... llavors pots arribar-te a posar molt trist o a fer les cabòries molt més grosses. Prova a posar-te una cosa "més alegre", tot i que l'Oriol Martorell, profe que vaig tenir a l'escola de magisteri (un privilegi) sempre deia que no hi ha músiques tristes ni alegres, que el que passa és que les lliguem als nostres estats d'ànim. Idea discutible, si més no.
Au,amunt els cors! (i no ho dic en el sentit religiós)
Una abraçada, Albert,
potser millor que escoltis aquesta:
http://www.youtube.com/watch?v=NRY5_4uI640&feature=related
(algun dia aprendré a posar l'enllaç directament)
Ja n'havíem parlat alguna altra vegada d'això de les músiques i l'estat d'ànim. Jo no acabo de lligar ben bé què ñes primer, però de relació, és evident que n'hi ha. Amunt els cors (acabo de recuperar l'adsl, demà m'escolto la musiqueta que em proposes). Gràcies per l'abraçada. Una altra de tornada.
Publica un comentari a l'entrada