Els anys passen volant
Els petits es fan grans
Sembla ahir que vas néixer
I ja tens quaranta-dos anys
Cançó del grandolàs de la casa que avui dediquem a la seva mare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Divisa: Duc amb mi la consciència de la derrota com un estendard de victòria (Bernardo Soares)...... Nova divisa: ..., mosseguem la vida! Que l'amor ens ragi als llavis (Maria-Mercè Marçal).....
14 comentaris:
Per molts anys, sí senyor!
:)
Una abraçada
Quina crueltat això de dir l'edat, no?
Felicitats a qui li pertoca ;)
ooooh! moltes felicitats! quina cançó més xula!
Felicita la mare de part d'una altra mare i digues-li que ara és "a la flor de la vida", encara que soni a tòpic, la flor de la vida no s'acaba mai!!!!
petonets i pastís.
Gràcies, noies.
Alegria, no és crueltat; com diu el meu petit: "va com va".
Felicitats, moltes, moltes felicitats!! I que bonic tot!!
Sense exagerar, Violette, sense exagerar.
epppp, derrapo per aquí, una miqueta tard, però amb bones intencions (valen?)
mooltes felicitats!! abraçada virtual inclosa :)
Dona, les bones intencions "se le suponen". Gràcies, per la derrapada.
diuen que val més tard que mai:
feliç aniversari!
un petonàs per a tots
Uiix... ara que ho torno a llegir... potser sí que exagerava... massa yang??
;P
Gràcies, mar.
Ho deia per això de "que bonic tot". No te n'estaves enfotent, oi? ;-)
No, Albert, al contrari... és que les celebracions, sense voler, em posen eufòrica.
Una abraçada!
De bon rotllo, violette.
Publica un comentari a l'entrada