Treballo força a la vora de casa. Avui, des de que he pujat al cotxe i fins que he arribat a casa, a RAC 105 he pogut escoltar una cançó de Sabina de la que no recordo el títol, però sí la lletra "porque duele" (i aprofito per dir que el menú de cançons a la web de RAC 105 està equivocat) i el "Walking on sunshine" de Katrine and the waves.
Massa poc temps per canviar el xip. A la feina, per motius diversos, visc força estressat darrerament. Quan arribo a casa encara no he tingut temps de fer un "click" i aparcar l'adrenalina. I a casa, la petita, el grandolàs i la seva mare, que requereixen, cadascú a la seva manera, la meva atenció. Una atenció que em costa horrors de ben focalitzar.
El mateix em passa al bloc, i em sembla que no em passa a mi sol. Em costa trobar l'estona per posar-m'hi i, a més a més, em costa trobar "tema". Estic cansat. En fi, que això no és un avís de tancament del bloc, ni definitiu, ni temporal, però a partir d'ara m'eximeixo del compromís que tenia amb mi mateix de penjar un parell o tres de posts setmanasl. Fa temps que ja no hi arribo, però encara me'n culpo. A partir d'ara, una mica desconnexió, per organitzar-me!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Doncs res, desconnecta si és el que necessites. El pitjor és tenir sempre aquesta sensació de que no arribes a tot arreu. Quan arribes a aquest punt, convé treure's obligacions del davant per poder respirar una mica..
Jo fa dies que he perdut el ritme del bloc. I vaig sobrevivint!
relaxi's sr. albert!
es el canvi d'hora que ens te a tots esgotats, poc a poc anirem remuntant!
el meu blog pobrissó també el tinc molt desatès, ai...
Agafa aire i relaxa't donant temps als que tens més a la vora ;) Seguirem per aquí esperant la teva tornada.
jo he passat de dos o tres a la setmana a un per setmana. I em passa una mica com a tu, per l'estrés a la feina, per les atencions (mal, en el meu cas) repartides i perquè voldria escriure més però estic esgotada. Però ja se'ns passarà, no? Mentrestant, una abraçada!
A tots ens passa, ja ho saps, que tenim temporades més baixes de to respecte al blog. No passa res, sempre ens trobaràs aquí (i a la vida real, ep!)
Un petonet, salut, força i ànims!
que te voy a decir yo, que he pasado de dos posts al día a dos al mes.....
besitos!!!! y a cuidarse!
Publica un comentari a l'entrada