Conversa entre el rei i Sant Jordi, després d'haver mort el drac.
- Us dono la meva filla i la meitat del meu regne - li va proposar el rei.
- Gràcies - va respondre el cavaller - moltes gràcies, però no puc pas acceptar el vostre generós oferiment. He de seguir el meu camí. He d'anar pel món a continuar ajudant els qui lluiten per la llibertat. Sigueu bons i estimeu-vos. Adéu!
Igualet, igualet que jo.
23.4.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
i la princesa?
ai, aquest Sant Jordi...
la princesa és deu quedar amb el drac... ja se sap...
La veritat és que jo, com a Sant Jordi, fatal; i la veu del Boixaderas, tampoc. Ara bé,les princeses del meu conte, potser tampoc són tan princeses (no vull ser exhastiu, però...).
No s'hi val, Albert, has de triar un personatge.
pere
pere, em veig més aviat com un dels pagesos del conte, esporuguit i covard, que prefereix enviar als seus infants menors de 15 anys perquè els devori el monstre enlloc d'anar-hi ells. I aquest cabró de Sant Jordi, que només apareix al conte quan s'ha de salvar la filla del rei, ja se'l poden confitar.... Ei, és només la versió, en llibre i en CD, que corcula per casa aquests dies...
Publica un comentari a l'entrada