Una bona part dels meus dies laborables esmorzo al mateix bar. Una de les raons és que hi tenen disponibles tres o quatre diaris del dia. Vaig variant. Avui he agafat "el Periódico", en català.
Segons quin diari, el miro del començament cap al final, a l'inrevés, o a partir de l'índex.
Avui he començat ab una entevista al meu alcalde que, francament i amb tots els meus respectes, no m'ha fet ni fu, ni fa. A continuació he llegit sobre la tragedia de la darerra pastera recollida mar endins i no me n'he pogut estar: llàgrimes a dojo han lliscat galtes avall.
Suposo que estic sensible per a segons què. O potser és que tots plegats estem una mica insensibles per a segons què.
Va com va, diu l'heureu de casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Ambes dues, segons com ho mirem i de vegades, per sort.
Una tendre abraçada!
és per plorar, molta estona, molt.
potser estem sensibles, però es que hi ha notícies que superen l'horror...
jo hauria pensat que l'entrevista amb el teu alcalde t'hauria fet fu o fa però cap de les dues coses..?
ai..
petonet
Tot depén, aigua, tens raó. Ja ho deia el meu pare....
nimue, molta no em va durar, però gruxida sí que ho era la plorera...
hanna, cap de les dues coses. Potser és que estic insensible per a segons quina mena d'entrevistes... Petó de retorn.
A mi els diaris m'aburreixen!
Política, desgracies.... bufffff...
A l'hora d'esmorzar prefereixo desconectar del mon, per breus moments!
;-)
Aix, doncs a mi no em passa gaire això. M'agarda estar al cas del ón oon visc, què hi passa, etc. Encara que hi hagi qui jugui a dir-nos la seva mitja veritat, enacara que hi hagi un munt de edsgràcies, encara que.... En fi, informar-me, sobretot a l'hora de l'esmorzar, per a mi, també és desconnectar d'una altra cosa. ;-)
Publica un comentari a l'entrada