Ahir a la nit vaig estar passejant pel youtube buscant alguna cosa que expressés ben bé el que sento en aquest moment, però per un motiu o un altre, no hi vaig acabar trobant res que fos prou adient.
Em quedo doncs, amb una sola frase d'una cançó dels Antònia Font: "Punt i principi, de viure sense tu".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Estic també en aquest punt, suposo que ben bé no és el mateix que el teu però la resposta sí. Per a tu que probablement és momentani, un petó!
quina bonica cançó...
Mentre no hages de viure sense tu mateix... això si que seria complicat. Sobretot no et perdes tu mateix, que després costa la recuperació. B7s!
Espero que estiguis bé... Sempre tens un punt d'enigmàtic i no sé, no sé...
Una abraçada.
Per aclarir-ho una mica, es tracta d'un adéu a una persona que m'aprecio molt, que és/ha estat important a la meva vida (i en aquest bloc, i en l'anterior) en els darrers anys i que canvia de feina. Com que ja ens coneixem, sé que les bones intencions de continuar en contacte i tal, molt probablement, acabin essent això, bones intencions.
Alegria, no és ben bé el mateix, però.... Ànims!
nimue, procuro no perdre'm MÉS! B7s i gràcies pel "préstec" poètic.
violette, no et preocupis, deu ser que em faig l'interessant... Petó.
Sort que arribo després de la secció d'aclariments perquè, com diu violette, el teu post tenia un aire enigmàtic inquietant.. ;)
Grigri, ja en parlarem, si vols, ben aviat (mentretant, una mica de misteri...).
Publica un comentari a l'entrada