Fa una estona passejava per internet sense fer res de bo, quan m'ha aparegut una senyora en un vídeo que m'ha recordat, en una cosa molt concreta de seu aspecte, una (la) nòvia que vaig tenir fa gairebé vint anys.
Suposo que després d'uns quants anys sense veure-la, haver-me-la trobat ara fa un parell de mesos, deu fer que em torni al cap, o hi trobi connexions, puntualment.
De fet, des de la distància transcorreguda, suposo que li hauria d'agrair la seva contribució a la formació de la meva personalitat (consti que no estic dient que n'hi hagi per tirar coets amb la meva personalitat...).
No ho sé. Quan ens vam veure fa un parell de mesos ens vam ignorar. La cosa no va acabar precisament bé i em sembla que no hi deu haver gaire ganes, per cap de les dues parts, de superar res (ni de demostrar maduresa, ni de fer paperots, ni....).
Ja sabia jo que serien un record i un post absurds.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
a qualsevol cosa li diuen absurd :)
Un petonàs, per cert et deixo un enllaç al blog de ma mare que la tinc a Kolcata de voluntària.
Petonasosssssssssssss!
http://bagabundejant.blogspot.com/
no crec que siga absurd però potser hi ha passats als que no cal tornar, no?
Doncs a mi m'ha fet gràcia llegir-te. Són històries que ens passen i que expliquem aquí... així, com qui no vol la cosa. I anem veient com a tots ens passen pel cap coses semblants i que tampoc no n'hi per tant i tal i tal...
Qui va dir fa poc que els blogs són terapèutics?
;)
Sí, certament hi ha moments en els que per dintre et dius y pa'qué?!
Publica un comentari a l'entrada