2.10.09

Morriña...

Enyoro hores, dies, idees, persones, converses, petons i abraçades que no he tingut.

Dec ser gallego...



P.S. Que m'equivoqui tant, no és una qüestió de tecles o d'idioma, n'estic segur. Fins i tot quan dormo, hi veig més clar. M'he de preocupar?

4 comentaris:

Montse ha dit...

Em sembla que, en els rarets, gallegos i altres faunes com la nostra, és ben normal tenir morrinya (saudade, en diuen els portuguesos, no? ) d'allò que mai no s'ha viscut!

et comprenc "a tope, tronc"!!!

:D

petonets a tu, pirata, princesa i compi!

nimue ha dit...

ah, doncs mira, jo també gallega! ;)

Albert ha dit...

Mira que si a aquestes alçades, ara, hem de canviar de "nacionalitat"... Quina mandra! Però vaja, coses pitjors ens podríen passar...

Tenblog ha dit...

"no hay nostalgia peor...que añorar lo que nunca, jamás sucedió...."

Sabina dixit. Y bien cierto que es...para que voy yo a añadir nada que pueda estropear una frase tan magnífica???