Llegeixo els Nocturns d'Ishiguro. Cinc novel·les curtes que, d'alguna manera, tenen un punt comú en la música i, segons els editors, en determinats altres plantejaments. Em costa Ishiguro. Ja fa temps vaig intentar "Els inconsolables", i no me'n vaig sortir. Per sort, "Nocturns" és molt més assequible. De totes maneres, digueu-me justet, no puc catalogar aquest text com una de les brillants lectures que he fet a la meva vida. Aixòo sí, aquest cop, com a mínim, m'ha fet dibuixar un somriure en un parell d'aquestes novel·les breus, la qual cosa, agreeixo públicament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
llegeixes unes coses molt estranyes, company! :D
és broma (jo no sóc capaç de seguir-te, en les teves lectures. Sóc massa planera.)
Una abraçada literària!
haurem de llegir quelcom d'aquest Ishiguro, si t'ha fet somriure. I jo que em considerava rara per llegir Mrozek. que ja aviso que també fa somriure amb els seus contes breus. un petó :)
llegiu unes coses molt estranyes, companys!
;)
Ishiguro no é suna lectura tan estranya. Pel nom ja es veu que és japó, però des dels 6 anyets que es veu que viu a Anglaterra.
Potser el reconeixereu si us dic que va escriure una cosa que, en castellà, ho van tradïr com ""lo que queda del día", o alguna cosa així i en va fer una peli dirigida per James Ivory, on hi sortien, entre d'altres, l'Anthony Hopkins, l'Emma Thompson i el Hugh Grant. No us sona?
De Mzorek només us puc dir que m'agrada el que n'he llegit. Trobo que alguns dels seus contes són molt rodons. Potser d'altres no tant. De vegades em costa perquè el referent/comparació és en Monzó, i ja se sap que és una dura comparació. A favor seu us puc dir que és un escriptor centroeupeu i diria que beu notoràmiament d'aquesta corrent (potser passa que hi tinc una certa debilitat amb aquests centroeupeus). Jo hi veig el Hâsek de les aventures del bon soldat Svej, per exemple (o potser m'equivoco, vés a saber).
Estranyes o no, són lectures que, des d'aquí, es recomanen (i consti que del Mzorek jo no n'havia dit res...)..
em sona "lo que queda del día", i tant. m'has estalviat fer l'apunt de les referències de Mrozek, Albert, cosa que tu has fet divinament. i haig de dir que m'encanten els teus parèntesis :)
sisisi, si que em sona! Cagundena, encara hauré de llegir-los, per poder opinar ( si és queeeeeeeeeee)
petó a tots dos (o a tots tres o sis o vint)
els orientals no acostumen a ser lectura fàcil però a mi m'agraden prou en general. Aquest encara no ha caigut. I conforme tinc "l'agenda vital" últimament crec que no serà dels que caurà aviat... snif...
Publica un comentari a l'entrada