Titulo així el post perquè quedi clar des d'on començo (i tampoc penso anar gaire més enllà, aviso).
Suposo que ja sabeu que he llegit força Auster i que, en línies generals, m'agrada.
Aquest no es gaire el cas. Potser no estic en bona situació per entendre'l però, tot i que un pugui fer-se aquesta mena de reflexions quan arriba al seixanta-quatre anys, no veig perquè no se les pot fer abans (o després).
Com diria la meva tieta: no m'aporta res (de nou). Està bé, en el sentit que el llibre està, més o menys, en la línia de la seva prosa, però no gaire res més.
Des del meu modest punt de vista, hi ha moltra altra aportació d'Auster a la literatura infinitament més interessant.
Ara que m'he despatxat a gust, plantejo un dubte que m'ha suggerit "la lectura".
A la contraportada del llibre hi ha la l'arxifamosa frase inicial d'Anna Karènina (la reprodueixo perquè la tingueu present: "Totes les famílies felices s'assemblen. Les dissortades, cada una ho és a la seva manera").
Algú em pot explicar què té a veure amb el llibre? I, en qualsevol cas, no us sembla una mica excessivament pretenciosa aquesta "cita"? Per cert, això deu ser responsabilitat de l'editor, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
La frase em sembla molt interessant, però en cap cas et puc dir què té a veure amb el llibre, ja que no l'he llegit. Ni aquest, ni cap altre d'Auster! Un cop ho vaig provar... i ho vaig deixar estar. Potser un altre dia.
Potser, Yáiza. Jo trobo que té llibres força interessants, però potser se'ls ha d'agafar en un moment "determinat".
Ei, gràcies per la teva "fidelitat".
jo tampoc no puc amb Auster... arggggg... no el soporto! així que no et puc contestar...
quant a la cita, doncs potser té raó: les famílies felices s'assemblen totes, però les infelices, cadascuna deu tenir les seves raons per no ser-ho...
ara que hi penso bé: potser les infelices també s'assemblen, malgrat que les seves raons siguin diferents, ai no sé, potser l'estic liant, ara (bé, m'estic liant jo soleta)
per altra banda, saps que? hi ha editors i editors: el meu fa un any que em diu que em publicarà el llibre, però no ho fa. Imagina't quan toqui posar una cita (igual ens estem un altre any buscant-la) potser serà millor no posar cites, no fos cas que ens continuessim retardant... (em va dir que sortiria per Sant Jordi, però em vaig descuidar de preguntar-li de quin any)
tot bé?
ja us heu menjat la mona?
ai, com em passo! ja paro, ja paro.
petonetssssss (a tots, eh?)
Montse, m'encanta quan estàs així una mica de tecat "suelto"... Reparteixo els petons a casa fins que no et tornem a venir a veure (ja teniu plans per aquest estiu?).
No he llegit gaire a Auster, tot i que a la meva biblioteca en tinc uns quants llibres seus, perquè no m'acaba de fer el pes.
Al final, la conclusió a la que he arribat és que escriu bé però no m'interessa gens el que m'explica.
Malgrat això, és probable que continui intentant-ho i acabi llegint en algun moment "Diari d'hivern", així que ja en parlarem. :-)
petonets!
Curiós, pensava que portava una mena d'estigma perquè tampoc l'he llegit ni ha aconseguit mai seduir-me... Quin aconsellaries per fer un nou intent?
Fàcil: Timbuktú.
M'agrada: La música de l'atzar.
No ho provis: Lulu on the bridge.
Ho sento, Ars, tenia el blog fora de cobertura :)
Publica un comentari a l'entrada