27.3.07

Quan sigui gran...

Estic acabant de posar el pijama al grandolàs de la casa. Fa uns quants segons que calla. Ens mirem i em diu: "Quan sigui gran (pausa de reflexió) sabré on posar l'aspiradora (breu pausa) i tú m'ajudaràs". Vés a saber que tenen al cap aquests bojets. Per si de cas, demà miraré d'amagar millor els ganivets de la cuina.

8 comentaris:

Xurri ha dit...

Coi amb la canalla!
:-)

Anònim ha dit...

Jajajajajjajajaja!
Són tremendos!

Eo, Albert, avui - com a cosa excepcional m'he pogut connectar fóra de l'horari laboral-. No sé si arribaré a escriure algun post, però sí que tenia clar que havia de passar-me pel teu blog.
Molts, moltíssims, petonets!

Pepita Forever ha dit...

Aquestes coses s'han d'escriure Albert, són moments increíbles...es fan personetes oi?

Anònim ha dit...

Quan sigui gran, segur que sap on posar-ho tot, sobretot si pot apendre de tu per el camí!

Albert ha dit...

Coi, Xurri.

Més tard passaré per casa teva a veure si hi hagut sort. També podries explicar alguna coseta de tota la vostra colla!

Africa, doncs sí, es van fent grans, però a casa encara ens queda una bona estona de petits...

Aigua, el camí, ai, el camí! Per cert, jo sóc extremadament desendreçat...

Anònim ha dit...

És molt bonic quan veus com creixen dia a dia, per fora, més evident, i sobretot, per dins. El meu en farà tres el 26 d'abril. Felicitats per la teva família

Montse ha dit...

El camí és molt llarg, però us asseguro que es fa tan curt!...

Albert ha dit...

Manel, doncs els petits es porten només uns quinze dies de diferència. Felicitats també per a la vostra.

Arare, i aquest camí, a més més, deu donar força voltes, oi?