Aquest és l'adjectiu que crec que millor escau a la novel·la "Biografia de la fam" d'Amélie Nothomb. Aquesta gana de la que parla l'autora; gana de bellesa, d'experiències, de lectures, d'estimar i de ser estimada, de tot, és malaltissa. Retrat autobiogràfic d'una infantesa d'una xiqueta desmesurada en les seves necessitats, la novel·la és igualment atractiva en el seu format: breus "capítols", força independents els uns dels altres, més o menys cronològicament endreçats. El llibre ja fa temps que és al carrer, com l'autora, o sigui que no us descobriré res de nou; però diré que m'ha agradat molt.
PS1. La petita, finalment ha agafat una varicela força benigna, de moment, però la que acaba de marxar cap a San Millán de la Coglla a actuar és la seva mare i nosaltres ens hem quedat aquí...
PS2 A la tertúlia es planteja una qüestió de gènere.
PS3, Continuo espès. He vagarejat per uns quants blocs, inclòs aquest meu, i no tinc ànims per deixar-vos comentaris. Ja em passarà, suposo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Ei, doncs no coneixia aquest llibre i m'has deixat amb les ganes... cap a la llista!
Una pena lo de la varicel·la però millor que agafi de petits i benigna. Apa, tranquilitat i molts polvos talco per evitar la picor ;)
ostres, quines ganes tinc que passen les opos per poder tornar a llegir novel·les! :(
Espere que tingues bé la xiqueta i tranquil per les espessors, ja passaran...
Una abraçada, Albert (allò no ho he pogut enviar, i com que quan torni ja serà petit, suposo que ara ja ho deu ser... prometo un altre regal per l'octubre)
Mil petons!
Hola! un bloc realment interessant.Tornaré a visitar-te.
Ens veiem ;0)
Robert
una altra pendent, l'amelie t...
me n'han parlat molt bé i em fan por les expectatives!
que es millori ben aviat la petitona i molts anims a son pare!!
I jo que pensava que havia comprat -per aquest cop- "suficients" llibres. Un altre per a la llista!
Alegria, doncs cap a la llista! La varicel·la n ha estat tan poca cosa com semblava, però sembla que ho anem superant...
nimue, miro de tranquilitzar-me en les meves espessors, i tu tranquil·la amb les teves opos (seran versions diferents del mateix?)
arare, no et preocupis. Mil petons més per a tu, encara que vés a saber quan t'arribaran i on seràs quan t'arribin...
robert, en fi...
gràcies pel ànims hannab. M'aniran bé, en un altre ordre de coses. Petonàs, tu sais.
ars, mai n'hi ha prou de llibres (i de moltes altres coses). ;-)
Gràcies pels comentaris. La veritat és que estic una mica "tocat" i em costa escriure. Suposo que tot tornarà a la normalitat (o això desitjo).
Doncs espero que ja estàs millor, si més no, sembles alegre quan passes per casa meva...
Vinga, els dits al teclat!
Una abraçada!
P: qui és robert?? i on ens veiem (amb ell)?
Publica un comentari a l'entrada