Quarts de set del matí. Se sent una veuta que diu, una mica protestona:
"Ei, si us plau, boqueta meva, no facis uns estornuts tan grans."
No són estornuts, que és tosseta però, en qualsevol cas, és una bonica manera d'anar-se aproximant a l'autocontrol. O no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
eiii... que bo!
suposo que la veueta és de l'Albert petit. És genial aquest nano!
vinga, de veritat, que ja tinc ganes de veure-us... posem data per la trobada?
un petonàs pel grandolàs de casa i un altre per la petitona.
:)
ahh, i per si passes per casa meva -brisalls- veuràs que estem d'obres. Suposo que aviat tindré una caseta nova que m'està fent en gumet.
Ja tinc curiositat per veure com serà... aaiiisss...em fa ilu
ooooooh!!! encara que manifeste que no tinc massa instint maternal, continue pensant que el teu xiquet és un bombó!
Espero que al final li fes cas la boca ;)
Publica un comentari a l'entrada