... i la mare que els va parir!
El grandolàs de casa està en període d'adaptació a l'escola dels grans (P3). Entre que l'he deixat a les nou del matí i l'he anat a buscar a un quart d'onze (dijous al matí no treballo), he passat pel CAP (gestionat per la Mútua de Terrassa) a demanar hora de revisió per la petita que aviat farà un any. Després de fer la cua pertinent, m'informen que no hi ha hores de visita disponibles i que vagi trucant per telèfon per saber quan tornen a obrir l'agenda. Els comento que si sóc allà personalment és perquè les quatre darreres vegades que hem trucat, no hem aconseguit ni que ens agafin el telèfon. La noia en qüestió posa cara de... i li dic que ja sé que no és culpa seva, però... i me'n vaig a buscar el xiquet que tenim feina.
Passem per casa a fer uns petons a la seva mare i a recollir els estris necessaris per anar a un parc. Agafem el cotxe i cap a Terrassa. Aparco a l'aparcament de la plaça Doctor Robert i tot xino-xano anem fins allà a les consultes externes de l'Hospital. La cua és petita. Demano hora pel meu especialista i em diuen que no en té cap abans no acabi l'any i que, per més endavant, no tenen l'agenda oberta. Èxit. Pregunto on he de demanar hora perquè em programin una ecografia de la ronyonada que tinc pendent. Em diuen que a la planta -2, però que no cal que hi vagi perquè està tot ple i no obriran l'agenda fins d'aquí a un mes. La mostra per una anàlisi que m'han de fer sí que la hi puc dur, però de 8 a 10 del matí, i com que ja són vora les onze, hi hauré de tornar un altre dia.
Agafo el grandolàs i ens en anem al parc de Vallparadís a jugar una estona.
Mentrestant, reflexiono sobre dues idees. Primera. Qui és el culpable de tot això? El Govern de la Generalitat que no prioritza prou els serveis sanitaris (i educatius, tot sigui dit de pas)? La Mútua de Terrassa que gestiona malament els diners que reb (tinc exemples de mala gestió de la Mútua, però d'un altre nivell)? La Generalitat i la Mútua a l'hora? O és que també és culpa de Madrid que no envia els diners que ens pertoquen? I segona. Si la sanitat pública no dona a l'abast, potser que anem per la privada; però és que jo crec en "allò públic" i vull que funcioni.
No m'ha sortit massa positiva la pataleta, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Perdona que potsr em fico i no cal que ho digui, però 'has plantejat fer una queixa per escrit? demanar un full de reclamacions o quelcom semblant?
Jo aig fer un per l'optometrista que va marxar i despres de fer un mes de cua em va sublevar ( encara que jo arribés 5 min tard )
i van contestarme, si tots callem, ens aguantem i nem tirant...
van escanyant...
Per sort, de segur que ha estat un passeig maco, amb el grandolàs.
Petons!
ai, em dol que li diguis gandulàs, tant eixerit com sembla!!
sobre el tema de la mutua aquesta, haure de dir no comment, perquè, aiiii si yo hablara!!! (són un gran, gran desastre, per la part que em toca... laboral y hasta aqui puedo leer...)
salutacions, de nou, ja hi tornem!
aigua, hi he pensat, però sobretot, he pensat dde fer-ho més públic i de trobar el lloc "correcte" on queixar-me (al CAP ja m'he queixat alguna vegada i no m'han dit ni piu, per exemple).
hanna, grandolàs, de gran, no gandulàs de gandul. Consti que és una Mútua, però que està gestionant un servei/diner públic. Benvinguda per aquí, ja hi tonrem.
buf! mai podré entendre aquesta manera de fer-nos tornar i tornar i tornar i no agafar-nos el telèfon i no donar-nos una bona atenció en temes de salut. Però què és pensen? que anem per gust al metge? Si estic malalta estic malalta ara i no dins de tres mesos! jolinn!
albert, una pataleta no té perquè ser positiva. Tens tot el dret a rondinar home!
Perquè tots plegats ens anem fent les mateixes preguntes: on carai van a parar els calers que paguem? Perquè dallonsens gasten quartos comprant arsenal militar si després no som capaços de que els serveis sanitaris funcionin mínimament bé?? ÉS DEMENCIAL.
I sí, sempre queda la opció de la privada. Però aquesta no és ni hauria de ser en cap cas la solució del problema. Els que, resignats, hem optat per aquesta via no et pensis pas que ens sentim menys burros. Ans al contrari. Perquè és una vergonya que per tenir unes cobertures mínimes encara hi hagis de posar més calers. Si almenys les quotes desgravessin, però res de res. UN DESASTRE.
Prou de conformisme. Queixes per escrit. Jo ja he fet més d'una al CAP mutua de terrassa de Rubí. Proposo tb us animeu a fer-ne al sindic de greuges.
Publica un comentari a l'entrada