10.10.07

Radicalització

Diu la Llei 3/1993, de 5 de març (DOGC 1719) de l'estatut del consumidor, capítol IV. Drets lingüístics dels consumidors.

Article 27. Dret a ésser atès de qui s'expressa en qualsevol de les llengües oficials

Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han de trobar-se en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.

Avui he tingut un incident desagradable a un Caprabo a l'hora de comprar el pa. Fins ara, quan m'havia passat alguna cosa semblant, sempre havia canviat de llengua perquè entenia que eren persones que acabaven d'arribar i els pressuposava bona fe; però aquesta vegada la noia en qüestió, ni acabava d'arribar d'enlloc, ni, pel seu posat i to de veu, cabia fer suposicions gaire positives en relació a la seva bona fe.

Serà que s'acosta el 12 d'octubre.

Potser demà em passarà, però de moment, estic força emprenyat.

3 comentaris:

Alegria De La Huerta ha dit...

Sí, és tot un tema complicat, a voltes actues de bona fe i et prenen el pèl. La veritat és que a mi mai m'ha passat, però certament després t'ha de remoure l'estómac durant una bona estona, dies si cal.
El panorama a València, està molt pitjor, aquí la llengua a retrocedit a l'àmbit familiar i la manera d'actuar que té la gent és que mai es dirigeixen a un desconegut en valencià... és d'aquesta manera que només quan saps que algú és valencianoparlant la conversa podrà canviar d'idioma. Bé, hi ha moltes coses que em repategen!!

el pensador ha dit...

Si et ve en gana d'encetar una llista d'emprenyats per aquest tema, sigui el meu nom afegit a la mateixa.

Salut!

bellosoli ha dit...

jo també m'afegeixo a la llista d'emprenyats que proposa el pensador.