Diu que m'estima fins als núvols i després em gira la cara. Em fa petons de vaca i, més tard, no vol saber res de mi. M'abraça i em diu preciós i després li ho diu a tothom. Compartim un secret i una hora més tard, només falta que ho publiquin els diaris. Som contradictoris, en les nostres relacions pare-fill.
I això em recorda una lectura de les últimes hores. Els Reis no van estar especialment esplèndits a casa meva. Em van portar dos llibres primets de poesia. L'un, "Bambolines", d'Àngels Gregori. L'altre, "No et puc dir res", de Laia Noguera. Àngels Gregori té el mèrit d'haver-me redreçat una nit que tenia perduda no fa gaire temps i on em semblava que el meu interés per la poesia estava a punt d'acabar. Quan Gregori va recitar els seus versos es va fer la llum en aquella nit fosca. A continuació van recitar Laia Noguera, Anna Miralpeix i un noi de qui no recordo el nom. Tots plegats em van ajudar a congraciar-me amb la poesia. Un cop llegits, potser diria que m'agrada més el poemaride Laia Noguera que el d'Àngels Gregori, però també he de dir que a nivell d'interpretació en viu, va anar a l'inrevés.
Deia que em recordava una lectura, la de Laia Noguera, perquè al llarg d'aquest seu recull, juga unes quantes vegades amb uns versos que va modificant lleugerament, però on el sentit canvia profundament, o no, segons com.
Cito el fragment:
"No et puc dir res.
Nosaltres no parlem
el mateix idioma:
per molt que te m'acosti, no hi seràs"
Faig un salt mortal més i ara ve quan dic allò de: "a buen entendedor...."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
doncs sí... jo també em quede "a buen entendedor..." amb els versos de la Laia Noguera. A ella no la conec però a l'Àngels sí i és realment un animal escènic! és fantàstica recitant i organitzant actes poètics!
Hem arribat vius, la planta i jo.
Gràcies, guapíssim!!!!!!!!!!!!!!
:)**
És curiós com, quan et sembla que has connectat amb el teu fill, ell et surt tres pobles més enllà!
És com si estiguessis jugant al gat i la rata tot el dia..
sort dels petons de vaca, que ho compensen tot!
bona, bona, actuant, la Gregori
arare, prímules, tens raó. De res.
grigri, sí que compensen, però quedes ben empastifat....
Publica un comentari a l'entrada