El grandolàs de casa ha descobert aquests darrers dies allò de que de l'amor a l'odi, hi ha poca distància.
Des del començament de curs que n'està molt d'una tal J (vull dir, que juguen molt).
J., que és ben guapa i "d'armes tomar", tant bon punt me li atziba un cop de pala i me'l deixa estabornit i amb una bona nafra al nas; com no pot suportar que ell li giri l'esquena després de la trompada.
Estic segur que ell tampoc és totalment innocent (quan s'hi posa, es pot arribar fer de pesat...).
Una part dels canvis d'humor d'ella segur que estan relacionats amb el naixement de la seva germaneta, ara fa un mes. El qui n'esteu al cas, ja sabeu com va això dels gelos.
En qualsevol cas, no estic gaire segur de què explicar-li. Quaranta anys d'experiència no em són suficients per haver superat aquest binomi.
P.S. 1 Avui he comentat l'episodi amb una companya de la feina que té un xiquet de 8 o 9 anys. M'ha deixat glaçat amb el seu comentari: "Uf, doncs ja veurà quan ella tingui la regla..."
P.S. 2 He esmorzat amb el meu antic-nou jefe (tot i que de moment, sense el paperet acreditaiu). No he pogut arribar-ho a explicar. Tot just començava quan m'ha dit: "nens petits, problemes petits....". Dissabte, a quarts de cinc de la matinada, va haver d'anar a buscar la seva joia de 16 o 17 anys, a la discoteca de referència de la ciutat del costat. Encara sort que era a la vora....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Jejeje... i sort que encara no té la regla... que ja veurà, ja veuràs ;)
buf! el teu xiquet està aprenent molt ràpidament aquestes lliçons de la vida! jo tampoc no sabria com explicar-li, la veritat...
eeeeeeexacteeeeeeeeeeee! nens petits, problemes petits...
D'això, jo te'n diré una altra, de dita, collita d'un mestre de l'escola on jo vaig treballar tretze anys. No li vaig pagar royalties ni drets d'autor però em vaig quedar amb la seva frase:
"De gatos, gatitos".
hehehe...
la primuleta continua ufana ;)**
bé...nens petits, problemes petits; peró....aixó li passa solament als nens petits??? No ho crec massa
Els adolescents estan maldosificats hormonalment parlant. Comença a fer meditació, potser t'ajuda com a mi; :)
alegria, això espero, veure-ho.... (ara, que anr-los a buscar a la disco d'aquí a uns anys, que s'ho facin mirar, no?).
nimue, haurem d'explicar altres coses, vés quin remei... (o que sàpiga que hi ha coses de dubtosa resolució...).
arare, ja sabia jo que la prímula estaria en bones mans (passa-ho bé amb la novetat...).
no, no, ten, jo ja explicava al post que jo encara no ho tinc resolt (i em penso que no sóc un rara avis...).
osti, ars, que encara no té quatre anys. Quanta meditació dius que he de fer? :-)
a tenblog: la continuació és "nens grans, problemes grans". O no era aquesta, la pregunta?
:)
ui que tard, me'n vaig a dormir!
Publica un comentari a l'entrada