...
- Escolta, no trobes que ja li has espatllat prou la vida?
- Només volia que fos molt feliç...
...
- Ja és hora que deixis de viure en contes de fades, Shrek. Ella és una princesa i tu, ets un ogre. Per moltes pocions que et prenguis, això no ho podràs canviar mai.
- Però..., jo l'estimo.
- Si de veritat l'estimes tant, sabràs renunciar a ella.
I comença una cançoneta de "Nick Cave and the bad seeds" que toca un melàncolic capità Garfi al piano.
Sort que això va passar fa molt i molt de temps en el país de lluny, lluny enllà...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
ostres, quin diàleg!
sembla mentida que vingui d'on ve.
:o)
N'estic aprenent molt jo, d'aquesta mena de "fonts"...
Oichs, a mi el que m'agrada més és el nick Cave! ;)
petonets.
Ho sé, ho sé. Saps que actua a Badalona aquest mes d'abril?
sí, sí... dels contes "de fades" se'n poden traure moltes conclusions...
en aquesta línia, a mi m'ha agradat força el "lema" de HORTON: "una persona és persona, per petitona que sigui"...
mira, la trobo encertada. Sobretot comptant que no supero el 1,50 de gaire..!!! ;)
Dels teus n'aprenc força, nimue...
M'agrada la frase que has triat del Horton. Altra cosa és el tema alçada... No diguis mentidotes, modelu!!!
El meu Shrek m'ha convidat a veure en Nick Cave, diu que fins i tot paga ell les entrades. He dit que no, com diu el diàleg: estimar i renunciar...petó
Uix, africa...
Publica un comentari a l'entrada