Ara fa dies que no transcrivia cap fragment d'una conversa entre els dos grandolassos (africa!) de casa.
Dos de molt breus.
Un servidor es feia càrrec de la mainada aquesta tarda-vespre que hi havia sessió de màster. Com que un és generós de mena i més aviat pactista, pregunta:
- I tu què vols sopar avui?
Resposta:
- Una mica de sopa de gallina matada...
He acabat fet una mena de plat combninat amb diverses rampoines i una mica de sopa de la gallina aquesta...
Segon fragment. El xiquet estava avui una mica més esvalotador que de costum i li ho he fet saber.
- Estàs esverat avui...
La resposta s'ha de llegir en clau exculpatòria (mai res és culpa seva...):
- És que la J. em posa boig...
En fi, què hi farem, és fill de son pare....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Esperem que en cap cas arribi la sang al riu :-)
i que puguem fer si les xicotes tornem boixos als nens???? grácies a aixó en teniu excusa per tot!!! Ens mereixem un gran premi eeeehhh???
Ara que el teu nen (suposo que es el dels nou anys) ja sap de que va la vida eh? al menys reconeix cual es el problema. Aixó es molt per un nen tan petitó. A cuants els agradaría tenir les coses tan clares!!!
Espere, pere, esperem....
ten, l'hereu de casa només en té quatre d'anys (acabats de fer) i ja va de cul darrere les rebequeries de la J en qüestió. Us mereixeu un gran premi, d'acord, però és que ens feu ballar el cap des de molt petits...
M'agraden molt aquests retalls de vida familiar que ens mostres. Em fan venir records molt oblidats...
que honor reconocer a un padre en un hijo, ¿no?
I espero que siguin bons, violette.
isis, pues depende. Hi ha coses que estan bé, i d'altres que potser seria millor haver-li estalviat...
A mi m'agrada veure'm en el comportament dels meus...reconeixo el que poden sentir.
Veig que ja parlem amb propietat dels grandolassos ;-)
Publica un comentari a l'entrada