Per celebrar que he acabat els exàmens, de moment, vam agafar unes entrades "obertes" que ens van portar els Reis i les vam bescanviar per dues entrades per dissabte al vespre al Teatre Nacional. Concretament, vam anar a veure el Lear del Centro Dramático Nacional (CDN), mentre les dues reines que ens van portar el regal, ens feien de cangurs de la progènie (que en això consistia el regal, tot sigui dit).
Anar a veure un Lear ja se sap que és anar a veure un dels Shakespeares més enciclopèdics (ho diu el tríptic informatiu) que hi ha, a nivell humà (passions, amor, egoisme,..) i a nivell teatral (gèneres, estils, personatges,...). A banda del que ja ens diuen al fullet informatiu, el Lear és un dels classics més atractius que hi ha; però cal fer-lo molt bé per no caure en la repetició.
Gairebé dues hores i tres quarts d'obra sense interrupció que, a nosaltres, no se'ns van fer gens llargues. La versió del CDN manté el ritme molt bé. Nota alta per l'escenografia i diversa pels actors (Edmond i Lear, excel·lents; les filles de Lear, regulars; algun secundari, fora).
Al Rei Lear hi ha diversos temes interessants. Un dels que més m'agrada a mi és aquell de la naturalesa de les persones i de si és posible, i mereix l'esforç, el canvi. Si us he de dir la veritat, no acabo d'entendre si en aquesta obra hi ha cap conclusió al respecte. Pràcticament tots els personatges són blanc o negre, amb l'excepció de Lear i Gloucester (però aquest segon, només perquè és enganyat). De fet, sembla que tothom accepta bastant que és com és i poca cosa més s'hi pot fer.
Potser hauré d'anar canviant el títol del bloc (si torno a anar a teatre abans de tres mesos...).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
I quin nom hi posaríes?
I que tindría a veure que anesis abans o deprés de tres mesos?
Ja ho sé, son preguntes impertinents :) es que no puc parlar de la resta per que no en sé res :)
Una abraçada!
Desconec si la gent canvia, jo no ho he vist. Se suavitzen, s'enfaden, es reconcilien, es tornen desconeguts, però canviar...
Veig que vas ben servit de lectures previstes... potser alguns poemes nous o recuperats?
Ei, i m'alegra que per fi puguis descansar de les lectures obligatòries, fetes amb gust o sense.
Aiugua, què et semblaria "Impossible canviar"? Tindria a veure amb si la meva vida continua centrada en els nens o si puc fer alguna més, per exemple.
pere, una mica el que passa al Rei Lear. De lesctures en vaig apuntar algunes, n'hi ha més, pe`ro tens raó, de poesia, no tinc res sobre la taula (bé, el Papasseït sí, però és que li tinc sempre...).
M'agrada més una altre frase :) que no es tan limitadora, per qué crec que evolucionem, o aixó voldría creure.
Aixó de tenir la vida focalitzada en quelcom, em sona :)
Però la que resum una mica el que dius, sería, Som el que som.
Petonàs!
home, jo crec que sí que canvíem. Canvíem perquè tot canvia i canvíem quasi sense adonar-nos la majoria de vegades. La falta de perspectiva, supose, i aquestes coses. Jo no sóc igual que fa un parell d'anys o més. Ara m'agrade més en general.
Sí, aigua, som el que som, més o menys.
Doncs se t'ha de felicitar, nimue. Un servidor ja desitjaria canviar, però alguna cosa molt endins meu em té una mica ancorat (i no m'estiris de la llengua...). :-)
No canvien (no canviem)... només modifiquem comportaments (i amb sort, si no som massa capquadrats, també podem arribar a modificar la manera de pensar) però la nostra estructura de personalitat... aquesta no canvia pas. Com era allò? Genio y figura...
besets-sets-ets-ts
Publica un comentari a l'entrada