De Joan Casas i Feliu Formosa.
Busco la nota
de color que em retorni
a un món amable.
Tu, sobre el plom del vespre,
vas regant els geranis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Divisa: Duc amb mi la consciència de la derrota com un estendard de victòria (Bernardo Soares)...... Nova divisa: ..., mosseguem la vida! Que l'amor ens ragi als llavis (Maria-Mercè Marçal).....
9 comentaris:
M'agrada sobretot la primera estrofa. Un petó.
si.
un món amable, sí, per favor...
Alegria, no et vull contradir, però en la primera hi ha més aviat la cerca; en la segona, l'esperança.
Gràcies, xenia, per tot plegat.
Nimue, amable, com sempre, en tots dos sentits
y los geranios crecen....
y me dan la nota de color...
¿pero es el color que quiero?
Seguro que sí....
si los riegas tú...
pero...con qué riegas?
agua de grifo?
agua de lluvia?
agua destilada?
lágrimas?
me ha gustado.
Doncs a mi m'agrada la teva continuació, ten. Llàgrimes, segurament seran llàgrimes, però potser hi haurà de tot.
Espero que sí...que haya de tó (como en botica)y que las lágrimas no sean tan solo de desconsuelo, de pena...hay lágrimas que limpian. Y algunas limpian tanto tanto que al final se te olvida porque llorabas
joer, ten, estàs "impresionante"!
bueno...últimamente tengo la mente como...preclara.
jejejejejeeee
Publica un comentari a l'entrada