És l’al·locució de moda a casa nostra.
El grandolàs de la família ens amenaça de forma continuada, no admet indicacions que s’allunyin ni un pam dels seus objectius i anuncia les seves intencions de forma irrevocable.
Hi haurà qui consideri que ens demana límits, dit en llenguatge políticament coorecte; o que ens busca les pessigolles, potser dit en un llenguatge no tan polítcament correcte.
Alguns exemples de frases que s’estilen per casa ara mateix són:
“Miraré X a la tele, tant sí com no.”
“Menjaré Y, tant sí com no.”
“Jugaré a Z, tant sí com no.”
“X” acostumen a ser dibuixos, “Y” gominoles o xocolatines, “Z” solen ser els playmobil.
De moment sembla que qualsevol combinació de X, Y i Z té solució, més o menys enrrevessada, però pot arribar a cansar....
Mentrestant, la seva mare, aquesta setmana farà una escapadeta a Andorra de dues nits per fer no sé quina mena de minicurset (uns ingressos són uns ingressos, per petits que siguin).
En un altre ordre de coses, us ha passat mai allò de que durant una setmana cada cop que tanques els ulls, la primera imatge que t’apareix és aquella abraçada que voldríes i que no pots fer? Tant si com no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Doncs en certa manera ja està bé que sigui geniüt, però també està bé que aprengui a argumentar el perquè de tirar endavant allò que té al cap.
Sí, també tanco els ulls (i fins i tot quan no els tanco) m'apareix la mateixa imatge que ràpidament corre cap a l'estomac.
Petonàs!!
això és tenir les idees clares i la determinació íntegra.
de grans costa més.
en fi.
Alegria, geniut s´hi posa, argumentatiu ho és constantment i fins a l'esgotament.
No sé si proposar-te que tanquem els ulls (però jo me'n vaig a dormir).
Xurri, de grans segurament, la majoria de coses costen més.
buf! m'encanta ser tieta però em sembla que ser mami (o papi en el teu cas) deu ser mooolt cansat!!!
Això de tancar els ulls... dooooncs... diria que sí, que m'ha passat però fa taaant de temps que ni me'n recorde...
Ets un home afortunat, a mi ahir em van dir "si no muntem aquesta tarda l'arbre de Nadal, et donaré un cop de puny".
I es va quedar tan ample. Què et sembla?
crec que haurem de començar a controlar les seves amistats..
Em deixes altre cop intrigada... per què no LA pots fer?
Diga'm xafardera...
nimue, suposo que ara t'hauria de dir allò de que cansa però recompensa..., però no ho diré perquè penso que no es pot generaltzar. Cadascú... Jo, com que sóc molt formal, en els mals moments, penso: "no cometem una traició amb les accions ja efetuades. el remordiment de consciècnia és indecorós". En paraules més planeres/grolleres (del meu excapità de l'equip de rugby): "tu sabràs on la fiques". I n'assumeixo les conseqüències.
Grigri, a mi m'amença, per exemple, amb no estimar-me mai més si no comprem JA les xocolatines de Nadal... I si enlloc de dur-los a escola, els enviem a una academia militar?
Violette, per incompatibilitat horària potser? O serà per alguna altra cosa? Visca la imaginació!
jo també m'he quedat poensant per què no pots fer l'abraçada...
i si, si que m'ha passat. hi ha abraçades que no es poden fer, tant si com no...
el teu nen és un geni, sempre t'ho he dit (apart de ser geniut, que és una altra cosa)
petonet
Petonet, Montse (jo sé que, sense concretar, m'entens).
...Sí...i si no me la donen, m'estiro i agafo una postura com si algú ho anés a fer... ;-)
M'agrada, àfrica, la teva manera d'agafar-t'ho. Potser ho provi.
Acadèmia militar??? hmmmmm, no sé no sé... la fusta hi és però tampoc es tracta de fomentar-los la vena Napoleó..!!
La veritat és que el què li surt més bé és el xantatge emocional, en la línia del teu: Doncs si no em compres això (generalment això és un Gormiti un Pókemon o un "ou de l'spider") no jugaré més amb tu. Que si no t'estimaré més. Que si no voldré venir més amb tu..
La única cosa que em tranquil·litza és que la cosa és generalitzada.. ;)
aquella abraçada que voldríes i no pots fer... jo si veig que no la puc donar, me la treuría del cap... si es pot.
petons!!!
Publica un comentari a l'entrada