Dos apunts relacionats amb la vida escolar del grandolàs casa.
En primer lloc, sapigueu que avui he estat tres horetes fent de pare enrrotllat a la mesa electoral dels pares i mares que hem d'escollir els i les nostres representants al Consell Escolar. A part de fer la feina, he conegut una mare força enrrotllada amb la qui ens hem anat explicant una mica la vida. Admeto que ella duia la inicativa, però m'estic superant....
Quan he arribat a casa, un quart de vuit, el grandolàs de casa m'ha anunciat que s'ha casat amb la MR. Es veu que ella ho va explicant als quatre vents i si ella ho diu.... Altra cosa és com fer compatible aquest nou estat civil amb el matrimoni que té amb la seva mare, i si això ha de ser per tota la vida, i si han d'anar a viure junts, i.... I què li he d'explicar jo?
A la resta de la meva vida, dins i fora, passen coses, però millor me'n vaig a llegir Marías que ja ho tinc força avançat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
"passen coses"... quines coses? eh? misteriós...
Per exemple, violette, que estic en ple procés de substitució, com proposa Marías a la seva trilogia "Tu rostro mañana".
Albert, un dia ens trobarem i m'explicaràs "Tu rostro mañana". Jo no puc. El vaig començant - diria que un cop a la setmana - i no puc, no puc.
Estic amb "L'home manuscrit" i m'encanta. Te'l recomano.
jo també vull saber quines coses passennnnnnnnnn...ÔÔ
petonet.
aps! Felicita el piratilla pel casament ;)
Reconec que al final fins i tot despertes la meva vena curiosa! (que generalment dorm).
Respecte al polígam del teu fill, el més important és que les respecti a les dues. N'hi ha un de la classe del meu fill gran que es veu que a totes les nenes els diu que si volen casar-se amb ell han de posar-se faldilles... i això amb 4 anys!!!!! si és que aviat ens trobarem que a la bossa de l'esmorzar, a part del tupper i el suquet els haurem de posar una capsa de condons....
jo em vaig casar per primera vegada quan tenia quatre anys així que deu ser prou habitual això, jeje! :)
i ànims per tu...
Montse, tot és aplicar-s'hi, no tenir pressa i que les seves reflexions t'enganxin (i si a sobre t'hi trobe sretratat unes quantes vegades...).
L'home manuscrit em va agradar moltíssim. Per algun lloc d'aquest blog hi ha un post que en parla- Suposo que el trobaríes fàcilment a partir de l'etiquetes "lectures", però gairebé et recomano avançar-hi tu mateixa pel teu compte.
Si de cas, quan ens trobem, potser aviat, comentem totes dues lectures (i potser algunes coses que passen...).
Piratilla felicitat i feliç amb el seu nou estat civil. Petó.
Grigri, celebro "desperatr-te" (és broma). Ja tenim tema de conversa per un di(n)a(r) d'aquests...
I d'això dels condons, no m'espantis! Jo, del meu, vaig dient a tort i dret que està en fase adolescent. No fotem !!!
Ja, nimue, però tu ets una fada i ja sa sap que sou especials. El meu grandolàs és un pirata i no és tan màgic (o potser sí...).
Gràcies pels ànims. Estic bé, no te m'espantis. b7.
A mi és que el Marias no m'acaba de convèncer, cosa meva.
Júlia, entenc que Marías pugui no enganxar; és més, fins i tot fer-se pesat però; emulant un amic comú que tenim et diré, però ai si t'enganxa, ai...
Publica un comentari a l'entrada