Des de la lectura acabada de "Vida y destino" vagarejo, lentament, per les pàgines del "Quadern Gris", de Pla, una de les meves lectures pendents.
És una lectura fàcil i amena, alhora que culta (em refereixo al llenguatge que s'hi emprea). No hi busqueu un excès d'acció, per entendre'ns.
Ahir em vaig trobar un paràgraf que feia referència a la mort, però que conclou amb una frase contundent d'un abast força més ampli.
"Els nostres sentiments estan sempre afectats pel poc i pel massa -són d'una mobilitat indecent."
Tot i que aquí, segurament, ningú hi descobrirà la sopa d'all; és d'aquelles frases que quan et trobes en una lectura, et recoderden on ets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
deu ser per això que sempre acabem pensant "entre poc i massa"...
de tota manera, els sentiments són molt vulnerables. Poc, els altera. Massa, també. I llavors, què hem de fer? On és el punt just, l'equilibri?
On és l'equilibri per a les persones que sempre anem fent tentines? ÔÔ
Petonets més aviat desequilibrats!
Sort que hi ha gent sabuda que és capaç de descriure exactament com ens sentim la majoria del temps...
Jo aspire a l'equilibri. Glups...
Publica un comentari a l'entrada