S'acosta Sant Jordi a tota velocitat i, acompanyant-lo, un bon grapat d'aniversaris de naixements, de celebracions, d'aniversaris d'absències, de no-celebracions.
Cada any és un nou cicle que, pràcticament comença pels volts de Sant Jordi, i acaba per Sant Joan.
Diuen els entesos que, en el cas de les absències, la roda del primer any és la pitjor. Després, ens va quedant aquella sensació de mancança, de nostàlgia...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
També opino com els entesos encara que no em consideri així,penso que el segon any també acostuma a ser dur, potser ja hem patit molt però comencem a comparar també com és la nostra vida sense aquella persona...espero que et faci bon temps durant aquest cicle o aquest any? Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada