Només amb dos dies de vacances arran de mar, el grandolàs de casa ja ha arribat a una sèrie de conclusions.
La primera: que ell ja sap parlar amb el mar. Parla amb el mar amb paraules i amb les mans. Per exemple, quan hem sortit de l'aigua, li ha dit adéu i el mar l'ha abraçat amb una esquitxada.
Segona: el mar són persones. No una, ni dues; sinó moltes. Concretament, molts nois i moltes noies. Per això podem dir: el mar o la mar.
I encara una tercera. I com que aquests nois i aquestes noies volen jugar amb les pedres i també volen fer força, doncs fan onades tota l'estona. Ergo, quan nosaltres, els grans, diem que el mar està enfadat és només que té ganes de jugar o de fer força.
Un filòsof, vaja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
sempre n'he estat convençuda: el piratilla és un gran psicòleg, a més d'un gran filòsof!
"De gats-gatets?"
i un poeta :-)
M'ha encantat això que el mar són molts nois i noies que volen jugar. Quina visió més maca de les coses que té el teu fill. Allò que ja han dit Arare i pere: un gran filòsof, psicòleg i poeta. Una abraçada :)
N'estic força d'aquest nostre vailet...
quines genialitats que té el teu xiquet! a mi m'encanta veure les criatures jugant a la platja. S'ho passen tan i tan bé!!!
Publica un comentari a l'entrada