Marxo cap a Patum amb el cor una mica encongit.
Ahir va morir una coneguda. Encara no tenia la quarentena (*). Deixa dues filles: una de petita i l'altra ja adolescent (*). Se'ns l'ha endut un càncer (*). No era pas una meva gran amistat, però me l'apreciava (*).Ha viscut la vida, en molts aspectes, intensament (*).
Suposo que ara toca dir allò de que descansi en pau, o qualsevol cosa d'aquestes (*).
A reveure, S.
4.6.10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
jolin... una abraçada.
Gràcies, nimue.
oops.. quan passa una cosa d'aquestes aprop sempre acabes donant moltes voltes al caparronet...
espero que disfrutessiu de la patum! l'any vinent portaré els meus a la xica del divendres...
una abraçada!
Doncs fins a la Patum de l'any vinent, escaladora, o potser una mica abans, no?
ho sento...
un petó fort amb abraçada.
Publica un comentari a l'entrada