- A la llarga, li aniria bé refer la seva vida (a la curta, em penso que també).
- Si el dia tingues dos minuts més, el 90% no hi arribaria (quants dius que hi arriben sense aquests minuts extres?)
- La gent, quan es reaparella, busca la joventut perduda (no et fot)
- Si no m'ajudes explotarà el món (radical, oi?)
Deixant de banda la darrera aportació, feta per un activista de sis anys que viu a casa nostra, la resta són frases d'una mama parlant pel mòbil a crits amb una altra mama en un parc mentre la seva patuleia corria per allà, el cap d'un servei municipal de per allà on treballo i el cambrer i propietari d'un bar on esmorzo molt de tant en una conversa amb un altre client.
Tot són retalls de converses on jo no era emissor ni receptor, però un cop intercepat el missatge, s'ha d'aprofitar. O no?
5 comentaris:
Sempre m'ha agradat, això de "refer" la vida :)
i si no m'ajudes, t'asseguro que el món explotarà. Té raó!!!!
:D
quant a això de la joventut perduda, què vols que et digui? em sembla que no hi deu haver manera de recuperar la joventut... ja ens agradaria a tots, ja, de fet, en això estan els cirurgians plàstics, oi? llàstima que no puguin recuperar també les cèl·lules perdudes del cervell, hehehe...
si el dia tingués més minuts, ai, pobres de nosaltres!
m'agrada molt, la filosofia que ens deixes avui!!
això de caçar frases al vol dóna per a molt... n'hi ha que no tenen desperdici, com les que has posat aquí. jo, un cop, al banc, mentre feia cua, vaig sentir la dona del davant que li deia al caixer: “Suerte que me ha venido un lapsus y he recordado que tenía que pasar por aquí”. el que deia, perles :)
petons!
Filosofia, perles,... què és la vida? Retalls... (digueu-me críptic...). Petonància per les dues.
ooh! que bones totes! però em quede amb l'última per contundet! :)
Nimue, tu tens un certa preferència pel meu xiquet..., ara o te n'amagues! ;-)
Publica un comentari a l'entrada