Fa uns quants dies que tornava a tenir el cuquet d'escriure alguna cosa al blog, però ara mateix, acabo de veure el sous de determinats responsables de bancs i caixes d'aquest país a no sé quin telenotícies, i m'he quedat entre indignat i amb cara de tonto. No sé gaire, a nivell personal, quina de les dues opcions és millor.
En qualsevol cas, em pregunto a mi mateix: "com pot ser que algú guanyi tots aquests diner i no tingui vergonya o no els inverteixi, directament, en intentar fer un món millor?"
Està clar que em falta "perspectiva", oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
O ells dignitat...
No ho sé, Vida. Avui, al cotxe, intentava fer números abms les seus sous, i sóc incapaç d'imaginar-m'ho. Em sembla que hi haurà una manca de dignitat, per part seva, i una manca de capacitat d'imaginaicó, per part meva. Petó.
a mi hi ha números que se'm fan tan grans que el meu cap ja no se'ls pot ni imaginar.
però la Vida té raó: no tenen dignitat.
A mi em passa el mateix, Montse, no m'ho puc arribar a imaginar, em sembla. Petonet, gairebé veïna.
jo també sóc incapaç d'imaginar-me els seus sous. I més sabent la quantitat de gent que hi ha passant penalitats al nostre voltant.
Publica un comentari a l'entrada