Aquest estiu, ja ho he explicat en el post anterior, he fet unes quantes lectures de poesia.
Una d'elles, la de Maria-Mercè Marçal, em va suggerir un petit i absurd projecte, que poso a la vostra disposició.
No hi busqueu gair res. El projecte no té cap altre objectiu que fer-me present els seus textos.
I potser a alguns o algunes de vosaltres.
Trobareu el projecte aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Oh, que xulo! Trobo bonic això de lligar la lluna amb l'amor! Cacen molt bé els versos que has posat amb cada moment de la lluna. Les fotografies de la lluna són espectaculars, les has fet tu?
Una abraçada.
Sí, bcn, les fotos sóm meves, d'aquest estiu (algunes amb trípode i d'altres sense). Vaig començar una mica per casualitat, però després ho vaih veure clar.
Celebro que t'agradin, les fotos i els versos (els versos són infinitament millors...).
les fotos i els versos, tot quadra.
Per què és una pèrdua de temps, navegar? ÔÔ
La pèrdua de temps, Montse, no és navegar. És fer aquestes fotos.
Ei, que tornem a ser a Sant Pol. A veure quan t'animes i baixes a veure'ns. Va que et/us convidarem a menjar i/o beure alguna cosa bona.
Esmuaques.
Bonics maridatges, Albert
També vaig pensar en tu, quan ho feia, pere.
Unes fotos realment espectaculars...
em sembla un projecte espectacularment preciós! :)
M'agrada que us agradi(n), noies.
Publica un comentari a l'entrada