En les darreres dues setmanes he tingut a la punta dels dits un parell de posts per animar una mica aquest blog abans no mori d'inanició; però resulta que quan tinc la idea, o la necessitat de comunciar, no he tingut el teclat a prop, o no he tingut temps per seure davant la pantalla.
Avui he buscat i he trobat aquest espai amb potser massa poc missatge per penjar a la blogosfera, peró la recuperació del blog d'egotista, crec que es mereix, com a mínim, aquesta "celebració" (ei, i el seu missatge per posar-me en ordre, tot s'ha de dir).
Només comentaré una sèrie de coincidències que m'han passat pel cap en les darreres hores i deixaré a la vostra saviesa les consideracions que hi vulgueu fer.
Ara fa uns dies vaig rebre els primers volums de la col·lecció Bernat Metge que ha posat en circulació el diari Ara. Una mica per esnobisme, suposo, i una altra mica perquè sempre ens ha vingut de gust poder remanar aquesta mena de textos, en hi vam subscriure.
I el primer volum que he remenat, molt a l'atzar, és l'Aurea Dicta, o sigui, alló de les frases cèlebres. N'hi ha moltes i de moltes menes, i ja hi he passat unes quantes estones entretingudes.
Ara bé, comença la campanya electoral, s'acosta l'hora d'anar a votar i, avui, fan un debat entre els dos candidats que tenen alguna possibiltat de manar (és un dir).
Agafo l'Aurea Dicta a l'atzar i poso el dit en una frase cèlebre que es perd en la nit dels temps, que diria el mestre Monzó, i que, en llatí, diu: "Si vis pacem, para bellum", que traduït, més o menys, s'interpreta com "si vols la pau, prepara la guerra".
La connexió amb això de les eleccions em sembla que no requereix una especial clarividència, però jo encara he fet un petit pas més enllà.
Sabeu què cantava un grup basc, ara fa una colla d'anys? "Si vis pacem, parabellum", sí. I "parabellum" ho escrivien tot junt. S'entén, o fa falta que ho expliqui més? I, en qualsevol cas, hores d'ara semla que estaria fora de lloc, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
ja porto tres dies... :-) però estic massa empanada per deixar un comentari intel·ligent... :-(
més o menys alguns clàssics i alguns bascos deien el mateix. Ara sembla que les guerres més properes van en un altre sentit, però no deixen de ser terribles, perquè potser no hi ha mort, però hi ha misèria.
Ei, vaig a veure l'ego.
Molt bé, ego. Ja li tenim el peu al coll. I no et preocupi pel comentari. El post tampoc és especialment intel·ligent, però ja hem fet el pas!
Veus, pere, això que dius sí que és saviesa.
quan ens van fer votar per si volíem entrar a l'Otan (narinan,narinan, narinan) vaig voler votar nul (ni en blanc, ni si ni no: nul) i vaig escriure aquesta frase a la papereta, per tal que em declaressin el vot nul.
si vis pacem, para bellum (separat, separat, no fos cas que...)
rebenvingut (no triguis tant a aparèixer, el teu blog no morirà mai d'inanició, només cal que el "reguis" de tant en tant, com avui)
petonet
montse
He tonat, Montse (bé, és una intenció). Diria que al refrèndum de l'OTAn jo no hi vaig arribar a anar a votar... (és llarg d'explicar). Esmuaquis.
Publica un comentari a l'entrada