En aquest darrer mes i mig han passat coses, com sempre, però, o no eren prou importants o no tenia temps ni ganes per deixar-les escrites (la qual cosa és, més o menys, sinònima de l'anterior).
Ara n'ha passat una. He enterrat a l'Albert Sòria. No sé gaire si es notarà, o no, si escriuré més, o no, però ja està fet.
Blogger em va enviar un missatge avisant-me que se li acabava la vida al blog i he fet el que m'ha semblat necessari per salvar-lo (d'aquí a uns dies sabrem si he tingut èxit, o no).
En fi, que, "el rei ha mor, llarga vida al rei" (o no).
29.5.12
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Doncs esperem que el blog no mori i que tu tornis a la càrrega... ànims!
Caram, quines sabates més xules t'has posat!
Esperem, Yáiza, esperem...
Sigui ta mort una major naixença :-)
Amen, miquel.
no he entès res... l'Albert Soria el tinc a la meva "libreta de direcciones" i mai no he sabut qui era, ara resulta que eres tu??? Infiltrat!!!
pobre de tu que enterris el blog! pobre de tu!!!
Tas despistada, Montse.... Ei, quan marxeu?
que el blogger et va avisar de què????? què?????? ains ains!
nimue, vaig rebre un missatge que, vaig entendre, que deia que el 31 de maig havies de tenir una adrça de gmail per accedir-hi.
Com que el tinc força abandonadot i ja no em serveix ben bé pel que em servia, he deicidt a fer aquest canvi a veure si m'animo...
B7
Veurem en que es tradueixen aquests canvis... ;)
Veure, alegria, veurem (o no...).
Va, vinga, sigam positius! (no que siga per un cop).
De veritat que, com algun dels altres comentaristes, tampoc entenc res de res...
La veritat, Alegria, és que en el teu cas, és lògic (l'altra comentarista en sap força de tot plegat, però li agrada fer veure que no).
Bé, jo em quedaré aquí amb una cervesseta i unes patates fregides a veure si passa alguna cosa...
Publica un comentari a l'entrada