Entro, un cop més, en fase de contradiccions.
No sé quina nit d'aquesta setmana, mig desvetllat, vaig veure (i sentir, però molt fluixet per no despertar ningú a casa), l'entrevista d'en Jaume Barberà amb Teresa Forcades.
La veritat és que aquesta senyora, em sembla tot un personatge. En bona part, m'imagino que el que em sorprén d'ella és l'hàbit de monja. Mal m'està el dir-ho, però un servidor no espera gaire reflexions gaire profundes de segons qui. I és evident que un cert coneixementde els coses i un haver-li donat dues voltes, ho ha fet.
Ara no entraré a valorar la seva proposta de vaga general indefinida i assemblea democràtica reconstituent, les seves apreciacions sobre la jeràrquia eclesiàstica o sobre les vacunes. D'aquestes propostes, unes les conec més, d'altres menys.
Em va smeblar especialment interessant una reflexió que feia un i altre cop. Davant de "X", fem un pas enrere (ella apartava la seva cadira de la taula) i mirem-nos el marc. Un cop l'entenguem, empoderem-nos i canviem el que faci falta, si s'ha de canviar.
La germana Forcades parlava d'aquest marc a múltiples nivells.
Per celebrar que el seu discurs m'havia remogut alguna cosa, vam sortir amb una parell de famílies de l'escola a la fira d'atraccions i, per rematar-ho, vam sopar a un McDonalds.
Genial. Visca les contradiccions!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
És difícil, molt, ser conseqüent amb el que pensem, el que diem i el que fem. Jo molts cops tinc idees molt idealistes que ja ni tan sols arribo a defensar en veu alta perquè sé que no les portaré a terme...
I sí, la Forcades és tot un personatge!
Sí que passa, Yáiza. ës només que a la meva edat, que ja en tinc uns quants, hi ha unes quantes coses que m'agradaria tenir una mica més "controlades". Però costa...
Publica un comentari a l'entrada