Aquesta tarda he admirat la lluna, i de returc, te m'has fet present.
Recordava fragments d'aquest poema, que ara recupero.
Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablami!
Farem un pacte de sang,
una conjurade ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.
MMM
Quan l'he trobat, he pensat d'esperar unes hores per fer-ho coincidir amb la lluna plena que és a punt d'arribar.
Però no puc esperar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada